Pau Vidal / AMIC

La ment és un misteri, diuen els especialistes mèdics, i tots sabem que tenen raó, perquè nosaltres mateixos som els primers sorpresos de les coses que passen a la nostra.Llegir

És probable que us demaneu què hi fa aquest mot en aquesta secció. Quina relació té amb el conflicte Catalunya-Espanya, si últimament no ha passat res de concret, ni hiLlegir

Bussejant en la sorprenent i fascinant família d’ànima, el dia passat vam acabar amb la simpàtica tètrada dels acabats en -ànime: equànime, unànime, pusil·lànime i el pintoresc longànime. En realitat exànime també correspondria a aquest grupet, però,Llegir

Preu per preu, sabates grosses: avui la sorpresa (o l’aprenentatge, que també es tracta d’això) serà doble. D’entrada, per què el terme que ens ocupa té un origen prou incertLlegir

Hauria volgut titular aquesta columna amb un verb, però sé des de fa anys que no existeix. Ho vaig descobrir, juntament amb els participants a la Lliga d’Scrabble, durant unaLlegir

Una de les grans satisfaccions que dona l’estudi de les llengües, em penso que ja n’he parlat altres vegades, són les sorpreses que s’amaguen rere la porta. El mot d’aquestaLlegir

Estic segur que molts deveu recordar aquells rètols que es veien (encara se’n deuen veure, diria) als portals dels edificis anunciant serveis d’Assessoria. Solen conviure amb els de Gestoria iLlegir

M’ha fet gràcia comprovar que els parlants no tenim gaire clar si pagueta, aquesta versió moderna de la tradicional menjadora (en sentit figurat), és una còpia del castellà paguita o a l’inrevés. Tot fa pensar,Llegir

Amb el vostre permís m’he permès de titular la columna sense l’article que, toponomàsticament parlant, hi pertocaria perquè volia començar per la planta i no per la localitat. Bé, enLlegir

D’entre els molts mots i expressions que la correcció política ha modificat, un dels més eufèmics és el risc. Si us hi fixeu, observareu que en el llenguatge públic totLlegir

En realitat aquesta columna la podia haver titulada Fulles, o Arbre, o Humanitat. Qualsevol dels substantius dels trons hauria estat un bon reclam per cridar l’atenció sobre un cartell queLlegir

A la meva època no es deia. Aquesta paraula amb què amb tanta naturalitat hem substituït el terme francès rentrée té molts anys de vida però no gaires d’ús. Ho sé perquèLlegir

La procedència d’un dels mots protagonistes de l’estiu, per la polèmica amb l’augment d’encomanats, és tan transparent que no en dubtaria ningú: festival és un derivat de festa (encara que en origen, com tantsLlegir

Sabates de paper. Vesteix un bastó i tindràs un senyor. Val més un té que cent te’n daré. La col·leció ‘El català portàtil’ d’Editorial Barcanova ha tret fa un tempsLlegir

Dels pecats del piu nostre senyor se’n riu. Aquesta sempre ha estat una de les meves dites de capçalera, per aquest to tranquil•litzador que té (i que malauradament no ésLlegir

“Un matí es troba al port de Vigata un bot pneumàtic amb el cadàver desfigurat d’un home. L’ha apropat fins al port un vaixell de luxe, el quadern de bitàcola del qual parla deLlegir

Normalment els darrers articles de la temporada es fan servir per fer repàs de l’activitat i acomiadar-se de la parròquia fins a la represa. Com a l’escola, en certa manera.Llegir

Esbravada la indignació per les agressions i assassinats homòfobs de la setmana passada (esbravada és una manera de dir, és clar), passo a fer el que em toca fer comLlegir

Es fa una mica difícil mantenir la compostura i la distància que exigeix el rigor científic quan es toquen assumptes com aquest. Que hi hagi individus, per anomenar-los d’alguna manera,Llegir

Dèiem el dia passat que la gràcia de la tríada més confusionària de la llengua catalana, compte/comte/conte, és que el primer i l’últim són cosins germans. És el del mig elLlegir