Sembla un acudit, però és la pura veritat: el verb apagar (i, per tant, els derivats, com el protagonista d’avui i de la gran aventura de la setmana passada) prové del verb pagar.Llegir

M’hauria estimat més fer servir per títol el terme diguem matriu, padró, perquè els substantius acabats en -ment em solen estar antipàtics; per massa llargs, però sobretot perquè moltes vegades noLlegir

La curiositat me la va encendre la frase d’un corresponsal de tevetrès a Roma: “el Vaticà ja ha posat en marxa”, deia, “els protocols funeraris”. L’alarma em va saltar ambLlegir

Els puja-i-baixes d’aquest símbol del capitalisme que és la borsa (fins al punt que cada vegada dubtes si l’has d’escriure amb majúscula: la Borsa) sempre provoquen notable interès, tant alsLlegir

A partir de la tragicòmica ‘operació Catalunya’, el dia passat vam descobrir una particularitat del verb obrar, mare del nostre protagonista: que té quatre vegades més de derivats cultes queLlegir

D’això de l’operació Catalunya gairebé en podríem dir l’operació de Schrödinger, de tant aparèixer i desaparèixer. Els uns que sí i els altres que no. Ara, una cosa que esticLlegir

No em demaneu per què però soc un fan de la secció d’El Temps del TN (i això que els meteoròlegs de la casa em posen bastant nerviós, amb aquellLlegir

“No és periodisme, és entreteniment” ha estat un dels eslògans dels qui defensaven el programa dels trons sobre les peripècies conjugals de porter del Barça; i mentre jo rumiava alLlegir

Si ara us demanés quin lligam semàntic hi ha entre cens i censura segurament us posaria en un compromís. Perquè, encara que formalment sembla factible que la segona derivi de la primera, quina relacióLlegir

La famosa (suposo que a hores d’ara famosíssima) Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població és un estudi de dimensions tan vastes que ofereix moltes possibilitats d’anàlisi; d’anàlisi de la qualLlegir

De totes les vegades que m’he sorprès, en aquesta columna, que un terme encara no hagués estat objecte del nostre interès, potser aquest d’avui s’endú la palma. Com pot serLlegir

No m’estranyaria gens que l’èxit del terme separatisme per referir-se a l’independentisme es degui a la dificultat de pronunciar secessió (i els seus derivats, que només són dos: secessionisme i secessionista). La seqüència de tres fonemes correlatiusLlegir

Tot un mot paradoxa, el d’avui. Perquè si ho demanéssim als grans segurament estarien d’acord que era un terme força habitual en la seva joventut i que es va anarLlegir

Vet aquí un sintagma que ens podria donar grans alegries, i sobretot llargues estones de lectura, perquè conté molta substància: resulta que el verb dur, que és d’on prové reducció, compta niLlegir

Em permeto una mitja excepció a l’esperit d’aquesta columna per sortir un moment a rondar pel fascinant món de la innovació lingüística. No sé ben bé què entén la gentLlegir

No sé si és perquè vaig ser nen de ciutat o per influència dels meus avis materns, forasters i rurals, però la feta és que la paraula corral sempre m’havia sonat mésLlegir

La meva manera de commemorar celebracions o escaiences és fer números: repassar estadístiques, comptar recurrències, coses així. Una sublimació, en diria qualsevol psicòleg: la cuirassa contra el sentimentalisme li dificultaLlegir

Em fa gràcia estrenar l’any (si és que aquesta setmana la podem considerar d’estrena, que jo trobo que sí, de la mateixa manera que tots els sants tenen capvuitada, oi?),Llegir

Avui també començaré aquest penúltim rodalmot de l’any justificant el perquè de la tria, que és una cosa que faig sempre que el terme seleccionat no sembla estar directament involucratLlegir