L’Institut de Recerca Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa (INTEXTER) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) ha fet una anàlisi pionera per a determinar el percentatge de les diferents fibres presents a la roba que es tira als contenidors de recollida de residus tèxtils. L’estudi, més precís que altres aproximacions gràcies a una metodologia innovadora, forma part d’un informe de la cooperativa Modare de Càritas i la consultora LAVOLA sobre la recollida de roba de segona mà a Espanya.

Prop de 550 quilos procedents de contenidors de la Fundació ‘Formació i Treball’ és el pes total de roba de segona mà que ha analitzat el primer estudi caracteritzador de les fibres que componen samarretes, camises, abrics, pantalons, jaquetes i tota mena de peces de vestir que es llencen als contenidors de recollida de residus tèxtils. L’estudi l’han realitzat l’INTEXTER de la UPC i l’estudiant de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) Beatriz Rodríguez, amb el seu treball de fi de grau, dirigit per Enric Carrera, director de l’INTEXTER i professor del mateix centre. El treball forma part de l’informe ‘Anàlisi de la recollida de la roba de segona mà a Espanya’, elaborat per la cooperativa Modare de Càritas i la consultora LAVOLA, i que es va presentar en el 15è Congrés Nacional de Medi Ambient (CONAMA).

Segons les aportacions de l’INTEXTER, del total de roba de segona mà aprofitable dels contenidors analitzats, el 62% de les peces és roba reutilitzable i el 37%, reciclable. Pel que fa a les fibres amb les quals estan fabricades les peces, l’estudi conclou que predomina el cotó, amb un 50% en el cas de la roba reciclable i un 60% en la reutilitzable. Seguidament, el polièster, amb un 30% en les dues tipologies. Per tant, la suma de cotó i de polièster representa prop del 80% en el cas de la roba reciclable i el 88% en la reutilitzable.

A continuació, a molta distància, estarien les fibres acríliques, en les quals els investigadors de l’INTEXTER observen una gran diferència entre la roba reciclable (un 12,4%) i la reutilitzable (un 3,1%), pel fet que la roba fabricada amb aquesta fibra es deteriora amb més facilitat.

Aquesta caracterització ha estat possible gràcies a una metodologia innovadora que consisteix a triturar les peces de roba i uniformitzar la mescla mitjançant dos passos: una carda automàtica i l’anàlisi de la napa obtinguda amb la metodologia química normalitzada. El resultat permet determinar la composició dels productes tèxtils, on s’inclou la taxa legal d’humitat de cada fibra component.

Estratègia centrada en el cotó i el polièster

Segons explica el director de l’INTEXTER, Enric Carrera, “després d’elaborar l’anàlisi, podem afirmar que l’estratègia de reciclatge dels residus tèxtils després del consum, hauria de centrar-se en la recuperació i el reaprofitament del 80% de les fibres predominants, que són el cotó i el polièster”.

L’estudi inclou també una anàlisi de la composició de fibres de les peces que s’ofereixen en les webs de les principals marques comercials. Per a la roba de vestir, es van analitzar un total de 701 peces a partir de l’elecció dels 30 primers articles de 6 categories representatives – samarretes, jerseis, texans, roba interior, mitjons i camises − de Zara, H&M, C&A i Mango. L’estudi no inclou jaquetes o abrics.

L’anàlisi revela que el 66,8% de les peces presenta una mescla de fibres, la qual cosa limita notablement el seu potencial de reciclatge. En canvi, només el 37,3% de les peces estudiades estan fabricades al 100% amb una sola fibra.

Pel que fa a la roba de la llar, es van analitzar 361 articles, en concret els 20 primers productes de quatre categories representatives − llençols, tovalloles, estovalles i cortines − d’Ikea, Zara Home, H&M Home 10×10 i Carrefour. A diferència de les peces de vestir, en el tèxtil de la llar hi ha més productes monomaterials. Les fibres més presents són el cotó, el polièster, el lli, la viscosa i el lyocell, per aquest ordre. En llençols i tovalloles predomina el cotó 100%, en canvi, en les estovalles i cortines, domina el polièster 100%, encara que també hi ha mescles binàries de cotó/polièster i cotó/lli.

Allargar la vida útil de les peces de vestir

Quina és la reducció de l’impacte ambiental si reutilitzem roba de segona mà? Segons Enric Carrera, “si poguéssim duplicar el temps de vida útil d’una peça de roba, aconseguiríem una reducció del 44% dels gasos d’efecte d’hivernacle que produeix el sector de la moda. Únicament allargant nou mesos l’ús actiu d’una peça, es reduiria la petjada de carboni, aigua i residus entre un 20 i un 30%. Un augment del 10% de les vendes de roba de segona mà, reduiria un 3% d’emissions de carboni i un 4% d’aigua, segons dades de l’informe ‘Valuing Our Clothes: the cost of UK fashion’, publicat en 2017 per l’organització WRAP”.

En aquest sentit, l’INTEXTER de la UPC ha realitzat una àmplia revisió bibliogràfica sobre els estudis realitzats fins ara en relació amb l’estalvi d’emissions que representa la reutilització de la roba i conclou que cada quilo de roba reutilitzada representa un estalvi de 25 quilos de CO₂, a diferència de les estimacions que fins ara proposava la UE, que apuntaven a un estalvi de només 3,169 quilos.

Per Tecnonews