Per a mi, és del tot recomanable preparar-se per a la jubilació, amb temps, uns mesos abans, pels beneficis que a curt, mig i llarg termini, indubtablement comporta, per la pròpia salut física i mental. No fer-ho crec que és un error. No es pot viure en la incertesa de no saber què farà un a partir de l’endemà de la sortida del món laboral i posteriorment . “M’he jubilat, però si hi ha una cosa que em matarà és despertar al matí sense saber que faré”, confessà Nelson Mandela, en prendre el retir.

D’entrada, penso que allò que un ha de tenir clar és quines són les activitats que desenvoluparà en aquesta nova etapa del projecte personal. Les possibilitats són múltiples i molt variades. Es tracta de que, de forma pausada, sense pressions de cap mena, triar lliurement què vol ser un quan sigui gran.

Entre moltes altres opcions a l’abast, un es pot inclinar per aquell hobby que sempre va tenir en ment i mai trobà l’oportunitat de practicar o bé decidir-se per qualsevulla activitat, física o intel·lectual que un consideri adient amb els propis trets personals, gustos, afinitats i aptituds. Creieu-me, motiva molt decantar-se per una tasca altruista.

Tots necessitem que ens aprovin els nostres actes, propòsits i plantejaments. Per tant, és de rigor que en fem partícips, a la família i als amics, per avaluar junts els pros i contres de la determinació presa, per tenir-ho tot coll avall, quan arribi el moment. Naturalment que s’ha de comptar amb un pla B, fins i tot un pla C , perquè, a voltes, les coses no surten com un espera.

Un és completament lliure d’acceptar, o no, que li encolomin tenir cura dels nets. Fer allò que un vol i no ço que algú tingui la voluntat d’imposar-te com obligació, és quelcom de molt important Quan convé, un ha de saber dir no. Amb això, no vull dir que els avis no han de poder gaudir dels nets, només faltaria, simplement advoco a favor de que aquesta tasca sigui voluntària i no imposada.

Retirar-se del treball no significa retirar-se de la vida, sinó el principi d’una nova etapa del projecte personal que, és molt probable, requerirà una fase d’adaptació, que no ha de fer por perquè se supera. Al final haurà valgut la pena. Una actitud positiva facilita les coses. Es tracta d’abraçar els anys a venir amb entusiasme en lloc d’apatia. Veure el got mig ple i no mig buit.

Envellir és com pujar una muntanya. Com més amunt t’eleves, més cansat et trobes, però millor panorama veus des de les altures. Gabriel Garcia Márquez afirmava amb raó que “no és cert que la gent deixa de perseguir els seus somnis perquè envelleixen, envelleixen perquè deixen de perseguir els seus somnis”.