La creixent presència econòmica i comercial de Xina a Àfrica crec que no és fruit de l’atzar, sinó que ho és d’una reflexionada política, de gradual apropament, que de forma conjunta estan duent a terme, des de fa més de 10 anys.
Des del 2009 Xina sobrepassa als EUA en xifra d’intercanvis comercials amb Àfrica. En el 2022, Xina continua sent el major soci comercial d’Àfrica, malgrat que l’impacte de la Covid-19 hagi fet retrocedir les magnituds econòmiques assolides abans de la pandèmia.
Penso que Xina i Àfrica tenen interès en una aliança mútua. Xina necessita d’Àfrica importar matèries primeres i energia. Xina exporta a Àfrica productes manufacturats, tot per a poder donar suport al creixement econòmic xinès.
A canvi, Àfrica està rebent de Xina préstecs per inversió directe en infraestructures necessàries per al desenvolupament econòmic, com poden ser regadius, embassaments, centrals elèctriques, ferrocarrils, carreteres o altres. Xina ha emergit com a soci comercial. Això ha estat un factor clau per entendre el creixement econòmic d’ Àfrica, des del 1990.
Una més gran demanda xinesa d’exportacions africanes ha permès millorar les condicions financeres, facilitant ingressos addicionals als països del continent africà. A alguns, paulatinament els ha de permetre retornar, els crèdits atorgats per la pròpia Xina.
Crec que les inversions xineses seran positives pels africans. Seran partícips en el desenvolupament de les noves tecnologies emprades pels xinesos, en franca competència amb Europa i els EUA.
Diversos factors expliquen l’avenç econòmic assolit per la Xina: les grans inversions finançades amb l’estalvi, un ràpid creixement de la productivitat i una explotació laboral generalitzada, amb salaris baixos, llargues jornades i precari allotjament.
Com ha passat a Europa, a Àfrica les importacions de Xina han anat en detriment de la conservació i creació de llocs de treball. Serà difícil per la UE tornar a produir con antany. Caldrà refer el vell teixit industrial o bastir-ne de nou, la qual cosa no serà una tasca fàcil.
Al meu entendre, deixar enrere el paternalisme que han practicat sempre les antigues potencies colonials, en general ha estat beneficiós per Àfrica. Xina està prenent el relleu als EUA i Europa, que a passes agegantades van perdent hegemonia comercial a Àfrica, en favor de Xina.
Crec que els motius del distanciament tenen bastant a veure amb el tracte desconsiderat, per part dels colonitzadors d’Àfrica, fins i tot quan els africans ja havien aconseguit la independència de llurs metròpolis.
Al meu parer, és molt el dany infligit als africans en el passat, per part de llurs antics colonitzadors, sobretot amb l’esclavatge que varen patir i l’explotació irracional de llurs recursos naturals. El mateix es pot dir de les barreres físiques i mentals, en que es troben si volen emigrar a Europa en cerca d’una vida millor
