En zones muntanyenques com la nostra, s’utilitza la pissarra per a cobertes des de fa segles. Actualment, existeixen pissarres artificials, tot i que es descarten com a opció ecològica, ja que la seva producció demanda gran quantitat d’energia.

En canvi, la pissarra natural encara s’obté de manera gairebé artesanal, es treballa fàcilment amb eines manuals, demana poca aigua i energia en la seva extracció i té llarga durada, per la qual cosa fa que en països com Espanya, on el material es troba localment, la pissarra sigui un material sostenible.

En comparar la coberta de pissarra amb el fibrociment o les teules ceràmiques, veiem que el fibrociment emet 4,5 vegades més CO₂ durant la seva producció que la mateixa coberta realitzada en pissarra natural; quant a la teula ceràmica té un valor gairebé 1,5 vegades més contaminant.

Respecte al consum d’aigua, la fabricació de teules ceràmiques consumeix gairebé el triple d’aigua que la pissarra natural, i en el cas del fibrociment és de 12 vegades més.

En comparar la pissarra amb altres solucions com la xapa de zinc amb poliuretà per exemple, sempre la despesa d’energia i aigua és major. La pissarra també ofereix bons aspectes tèrmics i és molt bonica, per la qual cosa és una excel·lent opció per al sostre d’una casa.

Per Ecocosas.com