L’església de Sant Serni d’Ogern, les muralles de la plaça del Lledoner d’Oliana i el monument a les Homilies d’Organyà ja disposen de la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), després que el darrer ple del Consell Comarcal de l’Alt Urgell va aprovar aquesta mesura. Això els confereix des d’ara un grau de protecció.
Actualment, la comarca de l’Alt Urgell compta amb 164 elements declarats bé cultural d’interès local, a banda dels que hi ha al municipi de la Seu d’Urgell, que compta amb competències pròpies en aquest àmbit. L’article 17 de la Llei 9/1993, de Patrimoni Cultural Català atorga als consells comarcals la competència de catalogació de béns culturals d’interès local en aquells municipis inferiors a 5.000 habitants que, en el cas de l’Alt Urgell, implica la totalitat de municipis tret de la capital comarcal.
En un comunicat, l’ens comarcal ha esmentat la singularitat de Sant Serni d’Ogern, que “és l’única església parroquial del bisbat de Solsona situada a la comarca de l’Alt Urgell” i també una de les de més recent construcció a la comarca. Es va alçar al començament del segle XX per substituir l’antiga església parroquial de Sant Serni de la Salsa, en un context de creixement de la població d’Ogern arran de la construcció de la carretera entre Bassella i Solsona. Construïda en un estil historicista, el temple fou completat l’any 2001 amb l’erecció del campanar de torre que remata el conjunt.
De la seva part, les muralles de la plaça del Lledoner d’Oliana “configuren el testimoni més visible que resta de l’antic recinte murallat que protegia la vila des de l’edat mitjana”, explica el Consell. En aquest cas concret, les muralles configuren un antic baluard, possiblement dels segles XVIII o XIX, en un moment en què la vila s’havia de protegir de les agressions de l’artilleria. Al sector de ponent, un antic portal en arc, amb restes de l’escut heràldic d’Oliana, permet l’accés a l’antic recinte murallat.
Finalment, el monument a les Homilies d’Organyà, dedicat als textos literaris més antics en català, és un característic edifici de planta circular, situat a la plaça del mateix nom. Es va construir a mitjans de la dècada de 1970, entre la fi de la dictadura franquista i l’inici de la transició, i en aquell moment va voler simbolitzar el reviscolament del catalanisme polític en uns moments que eren delicats per al país.
