Sevilla, la capital de l’Al-Àndalus i del món durant el descobriment d’Amèrica. Ciutat que té la catedral gòtica més gran construïda i el tercer temple major després de la Basílica de Sant Pere al Vaticà i la de Sant Pau a Londres. Terra del flamenc i de les tapes.

La manera més econòmica d’arribar-hi és amb Ryanair, que si sou capaços d’agafar l’equipatge imprescindible per passar una o dues nits fora de casa, pot costar entre 50 i 100€ en funció de les dates. Per dormir, HomeExchange (intercanvi de casa no recíproc) és l’opció ideal pels que no sou reticents a aquests tipus de “trueques”. Això no obstant, un Airbnb pot costar a partir de 35€/nit l’apartament sencer i hi ha pensions pel mateix preu.

Si arribem a Sevilla un divendres a la tarda – vespre, cal començar el viatge a la plaça Gavidia. Al restaurant Dos de mayo, qualitat-preu, hi ha les millors tapes casolanes de la ciutat. Recomanem el bacallà a la vídua i l’ensaladilla. Just al costat, al Sanedrín hi treballa en Carmelo: el millor “cortador” de pernil de bellota. Doneu-li records a ell i al seu equip de part nostre i regaleu-vos el capritx de tastar, ni que sigui mitja ració, el pernil més bo del món.

A prop, la següent tapa serà la típica croqueta de la Casa Ricardo, un bar clàssic que fa olor d’església, està decorat amb Crists i Verges i té una pantalla amb vídeos de processons les 24 hores del dia. Segurament, haureu de menjar drets i estrets, perquè es posa molt ple, però val la pena. Atenció, Casa Ricardo està darrere de l’església del Jesús del Gran Poder, on podeu veure l’escultura del “Cristo” de Juan de Mesa datat del 1600. Si trobeu l’església oberta, val la pena entrar-hi a donar un cop d’ull i observar que la viva devoció sevillana cap al Crist.

Continuem amb la ruta del tapeo per anar a un dels bars més carismàtics del barri: l’Antigua Abacería de San Lorenzo. Si no heu encarregat taula, segurament no trobareu lloc per seure. Però pareu-vos igualment a fer una copa de vi d’Andalusia, una torrada de morcilla patatera i un dels suggeriments del dia.

Si, després, voleu tastar una tapa més contemporània i original, a prop hi ha l’Alfakeke bar (carrer San Vicente) digueu-los que veniu de part nostre i deixeu-vos recomanar. Podeu tancar la nit al bar Ánima del carrer Mio Cid on sovint hi ha actuacions de flamenc o al Jazz Naima Sevilla, que sempre hi ha música en viu.

L’endemà, esmorzeu al Soho Benita, el barri que s’està posant de moda. Per exemple, a la galeria-cafeteria Un gato en bicicleta o a qualsevol terrassa de la plaça de l’Alfalfa. D’allà podeu visitar la botiga de teles modernes de la catalana Zález o les de roba de moda com la Seta Coqueta o la Isadora. I, de seguida, ens trobem sota el mirador la Seta de Sevilla, l’estructura de fusta més gran del món. Pujar-hi costa 3€, o sigui, que si no hi ha molta cua per entrar, val la pena veure Sevilla des de dalt.

Toca fer una canya i una tapa a la Taverna Manolo Cateca i us recomanem que aneu al bany. S’ha de visitar!

Si torneu per la plaça de la Seta, preneu el carrer Regina direcció el carrer Feria i, arribats allà, busqueu el bar Vizcaíno. No sereu capaços de passar de llarg sense prendre una altra canya. I, molt a prop, hi ha el mercat més antic de la ciutat, el de la Feria. És important arribar-hi a l’hora de dinar a tot tardar, per poder veure la llotja del peix. Dins del mercat hi ha el bar la Cantina, per poder degustar tapes de pescaito. Si és temporada, recomanem que tasteu les ortiguillas de mar (o les adorareu o les odiareu). Sense sortir del mercat, trobareu el Condende, el millor restaurant de Sevilla per menjar street food d’arreu del món, nosaltres adorem les arepas. Digueu-li al xef Freddy que us les hem recomanat.

No massa lluny del mercat de la Feria, a un carrer paral·lel que es diu San Luis, hi ha l’espai Rompemoldes (on viuen i treballen artistes) amb un pati interior visitable. A 5 minuts a peu, el taller de ceràmica-botiga The Exvotos, la plaça del Pumarejo amb el seu palau-casa-cultural i la bodega Camacho, que quan és temporada, els caragols -que se’ls mengen com pipes- és el plat estrella. No es pot marxar del barri sense passar pels peculiars Corrales del Pelícano i gaudir del seu ambient bohemi.

Són uns 20 minuts caminant, però val la pena acostar-se al museu de Bellas Artes on, completament gratis, podeu veure obra de Zurbaran, Murillo, Grego… entre d’altres.

I ja és la tarda – vespre de nou i la següent visita obligada és a l’avinguda de l’Alameda. Comencem pel cafè Habanilla a prendre una canya, uns riures i un ambient que no s’acaba mai. Per continuar amb el rotllo hipster de Sevilla, més avall hi ha el bar Hércules i canviant de registre, al carrer Relator, hi ha un bar que cau a trossos: Casa de Gonzalo i que sobre les 21h hi ha jam session de flamenco free of tourists. Està, perquè us orienteu, entre el carrer Feria i l’Alameda, on els llocs de tapeo i beure bullen. I per qui ho vulgui allargar, hi ha el Fun Club o la dicoteca Holiday a la zona.

El darrer dia l’assaborirem amb la calma. Començarem a l’altre costat del Guadalquivir, al Centro Andaluz de Arte Contemporáneo (CAAC) que més enllà de les exposicions, el lloc és únic: una barreja de museu, monestir i antiga fàbrica de ceràmica en un espai on regna la pau, que ens farà sentir que estem a una ciutat completament diferent. Els diumenges l’entrada costa 3€ (dissabtes és gratis) i a la sortida, als jardins del monestir hi ha jam session. A més, als jardins hi ha un bar molt ideal per a esmorzar-hi o fer una mica de brunch.

Si queda temps, camineu fins al barri de Triana vorejant el riu. Un cop allà, podeu continuar tapejant i canyejant com fins ara. L’última recomanació és pel mític Sol y sombra i tasteu els cigrons amb gambes i traieu el cap pel Museu de la ceràmica, encara que sigui des de fora, ja que veure l’edifici val la pena.

Per L’Ham · Pere Roca