Eurosènior: Constructors de la terra

Josep Aracil
Joesp Aracil i Xarrié

Comencen a sortir persones que pensen que res serà igual després del coronavirus. Desitgem sotmetre a la consideració dels lectors d’aquest escrit el seu contingut, amb la petició de demanar-lis, si ho estimen convenient, la seva participació i el seu ajut en la divulgació de la nostra proposta “i després, què?“, per avançar cap a un canvi radical de paradigma, favorable a “un altre món millor és possible”.

Ens trobem davant d’una societat individualista i consumista, sotmesa al domini alienant de les grans corporacions, mitjançant la utilització d’algoritmes d’intel·ligència artificial.

També davant d’una de les peculiaritats de la ment humana, la d’enfrontar-se a problemes imprevistos quan qüestionen el seu entorn vital. En aquests casos, la ment no pot romandre passiva, sinó que entra en acció per tal de resoldre-ho.

Tot progrés humà es deu a aquest fet, donat que l’home no cessarà mai de sorprendre’s, de quedar-se perplex, plantejant-se afrontar la solució de nous problemes, tot i que inicialment siguin poques les persones implicades.

Estimem que aquesta peculiaritat, podria ser utilitzada per endegar el moviment de “constructors de la terra“, que comença amb un canvi espiritual en les persones i un de comunitari en els municipis, amb la pretensió agosarada d’afrontar i superar les seqüeles negatives del post-coronavirus.