A mesura que el món es torna cada cop més fràgil, el futur ofereix, alhora, grans riscos i grans promeses. LaT erra, la nostra llar, li dona vida a una comunitat singular rica varietat de plantes i animals, terres fèrtils, aigües pures i aire net.
Altres pobles que vivien més en contacte amb ella, amb els seus elements naturals, el riu, els boscos, les muntanyes, les praderies, el mar, el vent, els estels han estat capaços de sentir-la amb molta més profunditat.
La Terra és la nostra gran casa, perquè tots hi vivim: no obstant, alguns amb prou feines podem veure-la ja que les nostres altres cases, les petites, ens l’amaguen.
Hem construït tantes ciutats ruscos i tan grans que, de vegades, no som capaços de veure el paisatge on vivim.
És possible que la nostra cultura hagi perdut molt del sentit de la Terra. Ja ho diu el refrany: “¡Ulls que no veuen, cor que no sent!”.
El respecte per la natura és, en primer lloc, una qüestió de sentit comú, però, a hores d’ara, és irrevocable que l’estem destruint, al sosteniment de les nostres vides. Hi ha en joc la supervivència de milions d’espècies, inclosa la nostra.
Per cuidar el medi natural hem de trobar, individualment i col·lectivament, un altre estil de vida, ens ha de portar a canviar la nostra forma de viure i la nostra actitud envers el món i envers nosaltres mateixos.
No es tracta únicament de consumir productes més ecològics, també cal consumir-ne menys, reciclar, estalviar aigua i energia, no utilitzar productes tòxics, etc.
Cal una reflexió contínua sobre la nostra relació amb el medi i sobre la nostra responsabilitat en la conservació i la millora.
A la nostra vida quotidiana les persones podem fer quantitat d’accions que contribueixin a la millora de l’entorn a partir del respecte dels llocs on vivim (barri, poble, ciutat).
Actuar i reflexionar d’una manera més concreta sobre els diferents àmbits on ens desenvolupem, és una manera d’intervenir sobre processos que, a la llarga, transformen la societat de manera global.
En definitiva, el planeta correspondrà a les nostres accions, però nosaltres hem de decidir si volem mantenir-lo en condicions habitables, encara que això suposi certes renúncies, o bé volem viure sense pensar en el futur ni en les conseqüències.
No oblidem que el món no s’acaba amb nosaltres, és el llegat que deixem a les futures generacions.