El desenvolupament d’estacions de servei i de vehicles d’hidrogen podria permetre evitar l’emissió de 86.000 tones de CO₂ l’any a la frontera entre França, Espanya i Andorra. Aquesta és una de les dades que es desprenen de l’informe «Descarbonització del transport per carretera: oportunitats de desenvolupament econòmic i anàlisi de la viabilitat d’una xarxa transfronterera d’estacions d’hidrogen», elaborat en el marc del projecte PHYRENE i presentat aquest dijous en el saló de mobilitat sostenible MUBIL, que s’ha celebrat a Irún durant dos dies.
L’estudi —encarregat per la Regió d’Occitània i elaborat per l’Agència Regional de l’Energia i del Clima de la Regió d’Occitània— analitza la situació en el conjunt del territori transpirinenc i presenta dos escenaris, tots dos amb horitzó 2030, en el conjunt de les regions membre de la CTP. El document mostra també que ja existeix una base operativa sobre la qual recolzar-se, ja que el territori compta actualment amb 8 estacions operatives, 7 en construcció i 3 emplaçaments de demostració. A partir d’aquesta constatació, el primer escenari preveu 27 estacions i una flota estimada de 1.430 vehicles, fet que permetria evitar l’emissió de 23.600 tones de CO₂ l’any. El segon, més ambiciós, contempla el desplegament de 70 estacions i 5.210 vehicles, amb una reducció estimada de 86.400 tones de CO₂ l’any.
«Aquest estudi demostra que el veritable repte de l’hidrogen és coordinar millor els esforços per a transformar iniciatives disperses en una xarxa transfronterera sòlida i útil per als territoris», afirma Christelle Guillon, responsable delegada de l’àrea d’Eficiència i Descarbonització de l’Agència Regional de l’Energia i del Clima d’Occitània. Christelle Guillon ha presentat aquest treball en el marc del saló MUBIL.
Gràcies a aquest treball, el projecte PHYRENE avança en la projecció de la mobilitat de l’hidrogen en els territoris veïns agrupats en el Consorci de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), coordinador d’aquest projecte.
L’objectiu d’aquest projecte és identificar recomanacions que permetin reforçar la cooperació entre les regions membres i accelerar la descarbonització del trànsit per carretera. «L’informe —subratlla Christelle Guillon— ofereix una base concreta per a passar de la visió comuna a l’acció». Així mateix, indica que «la cooperació entre les regions és la clau per a accelerar el desplegament, guanyar escala i donar confiança als actors públics i privats que volen apostar per l’hidrogen en la mobilitat».
La necessitat queda constatada. Aquest informe recorda que existeixen 27 punts de pas a la frontera francoespanyola i que dos d’ells, a les autopistes A9 i A63, registren el pas de més de 10.000 camions al dia. Els camions representen el 15% del trànsit total i el 90% d’aquest volum es concentra en aquests dos eixos, una realitat que converteix la descarbonització del transport pesant en una prioritat per al territori.
L’estudi proposa recomanacions entorn de tres grans prioritats:
. Establir una cooperació contínua sobre l’hidrogen entre els territoris veïns de la frontera pirinenca.
. Acompanyar el desplegament d’ecosistemes d’hidrogen i de vehicles d’hidrogen en el si de les administracions locals i les empreses.
. Coordinar una acció conjunta d’incidència davant dels Estats francès, espanyol i andorrà, així com a escala europea.
«L’oportunitat rau en el treball conjunt. Si cada regió avança pel seu compte, l’impacte serà menor. Si les infraestructures, els projectes i les decisions públiques es coordinen, l’hidrogen pot convertir-se en una veritable solució per a la ciutadania i per a l’economia del territori», afegeix Christelle Guillon. A més, l’informe subratlla que l’avenç del sector dependrà d’un marc financer i regulatori estable, d’una oferta suficient de vehicles a preus assequibles i d’una xarxa densa d’estacions que garanteixi el subministrament.
La presentació de l’estudi sobre la descarbonització del transport per carretera gràcies a l’hidrogen renovable es va desenvolupar en el marc de la taula rodona sobre mobilitat, hidrogen i cooperació transfronterera als Pirineus, organitzada pel projecte PHYRENE.
Després de la presentació de l’informe, va tenir lloc una taula rodona que va ser encapçalada per Mikel Amundarain, director general de l’Ente Vasco de la Energía, i en la qual van participar Ariane Riffaud (Regió Nova Aquitània), Albert Ballbé (Direcció General d’Indústria – ACCIÓ, Generalitat de Catalunya), Iker Esparza (Govern de Navarra), David Jiménez (Fundació Hidrogen d’Aragó) i Carles Aleix (Andorra Business). El debat va ser moderat per Juan Manuel Fernández, representant de l’Ente Vasco de la Energía. L’acte va ser conduït per la coordinadora del projecte, Idoia Arauzo (CTP).
El programa públic de PHYRENE, en el marc de MUBIL Mobility Expo, incloïa també un espai dedicat al projecte a l’estand de Navarra, així com la seva participació en el VII Encuentro de la cadena de valor de la mobilitat del Corredor Vasco del Hidrógeno (BH2C). Cal recordar que PHYRENE és un projecte finançat amb fons de la Unió Europea a través del programa Interreg POCTEFA i que entre els seus socis figuren: la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP); l’Ente Vasco de la Energía (EVE); el Govern de Navarra; la Fundació Hidrogen d’Aragó; l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ) de la Generalitat de Catalunya; Andorra Business; el Consell Regional d’Occitània; i el Consell Regional de Nova Aquitània.
PHYRENE es va posar en marxa el gener de 2024 amb l’objectiu de promoure l’ús de l’hidrogen renovable com a mitjà per a emmagatzemar i transportar energia renovable i reduir la vulnerabilitat dels Pirineus davant del canvi climàtic, impulsant l’economia de l’hidrogen. La iniciativa compta amb un pressupost d’1,2 milions d’euros (dels quals el 64% prové de la Unió Europea, a través del programa Interreg VI-A Espanya-França-Andorra POCTEFA 2021-2027) i s’allargarà fins a finals de 2026. L’objectiu de POCTEFA és reforçar la integració econòmica i social de la zona fronterera entre Espanya, França i Andorra.
Entre les accions que es duran a terme figuren la identificació i l’aprofitament de sinergies empresarials, de recerca i institucionals; l’establiment de les bases estratègiques i operatives per al desenvolupament transfronterer de l’economia de l’hidrogen renovable; i el posicionament del territori pirinenc com a referència europea en aquest àmbit.
