El desafiament per als formuladors de polítiques serà aplanar el camí per a sistemes alimentaris sostenibles i resilients d’una manera que conciliï les necessitats a curt i llarg termini simultàniament. A l’últim informe de la UE sobre alimentació es reconeix la capacitat de garantir la seguretat alimentària a llarg termini, mentre protegeix el clima i assumeix que la naturalesa requereix intervencions polítiques per a preservar-la.
Cal un enfocament sistèmic que sigui capaç d’abastar aquesta dualitat. També cal coordinar i integrar una àmplia gamma d’accions a moltes àrees a nivell polític. Des de l’agricultura i l’aqüicultura fins a la salut, el comerç, l’energia, la investigació i més. I cal fer-ho considerant les connexions entre els diferents impulsors de la seguretat alimentària.
Factors d’influència
Alhora, una gran varietat de factors dins dels propis sistemes alimentaris, inclosos els impactes en la biodiversitat terrestre i marina, les pràctiques de producció, la tecnologia, els mètodes de processament, la cadena de subministrament/logística, els entorns alimentaris, el consum i la innovació social, caldrà adaptar-los per a estar a l’alçada dels desafiaments actuals i futurs d’establir la seguretat alimentària.
En aquest sentit, la implementació consistent i integral del Pacte Verd Europeu, tenint en compte les estratègies més rellevants com ara la Farm to Fork (De la Granja a la Taula), hauria d’ajudar la UE a assegurar un sistema alimentari sostenible, inclusiu i resistent dins un cronograma realista i amb el suport i el finançament necessaris.
La Política Agrícola Comuna i la Política Pesquera Comuna, en particular, continuaran ajudant la UE a fer que les indústries agrícola i pesquera siguin més sostenibles, a més de donar suport a les comunitats dins dels dos camps. Això contribuirà a garantir la disponibilitat i accés dels consumidors als aliments a preus raonables.
Mitjançant l’ús del seu mercat interior i les seves relacions i associacions comercials mundials, la UE també pot promoure estratègies ambicioses de sistemes alimentaris a tot el món que se centrin en la sostenibilitat i la seguretat.
Amb el seu potencial per a influir en els sistemes alimentaris a nivell mundial, és especialment crucial que la UE presti més atenció al benestar animal i a les dietes (amb més verdures que carns). Ja que la manera com s’aborden aquests temes a tot Europa podria tenir implicacions per a l’agricultura ecològica i sostenible i el benestar dels animals de granja a nivell mundial.
