El mite de la caverna

Josep Aracil
Joesp Aracil i Xarrié

Fa 2.500 anys, el filòsof Plató va escriure el mite de la caverna, que avui dia té plena actualitat. Es tracta d’un grup de presoners, que es troben encadenats des del seu naixement darrere d’un mur, dins d’una caverna. Allà, un foc il·lumina l’altre costat del mur. Els presoners veuen les ombres projectades per objectes, que es troben sobre aquest mur, els quals són manipulats per altres persones que passen per darrere.

Els presoners creuen que allò que observen és el món real, sense adonar-se que són només les aparences de les ombres d’aquests objectes. Un dia, un dels presoners aconsegueix alliberar-se de les seves cadenes i sortir de la caverna, quedant encegat per la forta llum de l’exterior. A poc a poc, s’hii acostuma, observant astorat una nova realitat, tan diferent i meravellosa, que vol donar a conèixer als presoners, que no se’l creuen i l’acaben matant.

Plató crea aquest mite per mostrar en sentit figuratiu, que ens trobem encadenats dins d’una caverna, des que naixem, i com les ombres que veiem reflectides a la paret, componen allò que considerem real. Pretén explicar com és possible superar l’actual ignorància, sortint de la caverna d’una societat alienada, en la que la gent enganyada, arriba a sentir-se còmoda en la seva ignorància i pot oposar-se, fins i tot violentament, als que intenten ajudar-los a canviar. Creuen que allò que observen és el món real, sense adonar-se que són només les aparences de les ombres d’aquests objectes. L’apocalipsi generada, per la més que dubtosa estranya pandèmia, ens obliga a sortir de la caverna. FEM-HO!

TOTES LES NOTÍCIES