La nena que veig intueix que algun dia seria dona, mare i esposa, i prendrà com a model d’exemple meu la meva àvia materna, la copiarà. He tingut una bona educació, és la millor herència que m’ha pogut deixar la meva àvia, i el meu pare també me l’ha donat. De la mateixa manera, jo ho he volgut transmetre als meus fills. Aquest és un regal per a tota la vida. Perquè no només cal ensenyar-los a fer i saber coses, cal ensenyar-los a reflexionar.
Educar no sols és transmetre coneixements, és també ensenyar a qüestionar, a debatre, a tenir valors i una personalitat pròpia. A ser un mateix. No es tracta només de donar-los preparació, sinó de donar-los la preparació necessària per a VIURE. Hem de ser molt conscients que els fills seran, sens dubte, el resultat de l’educació i els ensenyaments que els donem. Per tant, no els podem culpar de tots els seus fracassos, dels seus traumes, de les seves inseguretats, de les seves debilitats.
L’educació va molt més enllà d’alimentar-los i donar-los un lloc on dormir. Educar és un exercici on, un, és responsable d’aquesta persona i d’aquella vida. Els fills no són només per a jugar o per a exhibir-los. Són persones, encara que de vegades sembla que això s’oblida.
