Bon Nadal a tots!
Permeteu-me que en començar aquest parlament us expressi la meva alegria i satisfacció per poder estar amb tots Vostès, les Autoritats del Principat d’Andorra, i felicitar-nos el Nadal. Les restriccions de la pandèmia del coronavirus, que des de fa mesos estem patint, fan que hàgim hagut de reduir molt l’assistència enguany, i per aquesta raó som pocs i només els qui presencialment poden estar presents al Palau episcopal. Amb tot, avui el Palau del Bisbe a la Seu s’eixampla i engrandeix per deixar-hi entrar, a través dels mitjans de comunicació, tots els Andorrans i Andorranes, les Institucions diverses que sostenen i enriqueixen la societat andorrana viva i plural. Gràcies per venir; sigueu-hi tots benvinguts.
Llegim al profeta Isaïes (Is 60,2-3), que parla a un poble exiliat que anhela retornar a la Pàtria: “Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu [Israel] clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s’acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada.” Jesús és la Llum que dissipa totes les nostres pors i les tenebres del moment actual de la història humana.
Enguany, des del Palau episcopal de La Seu d’Urgell, i retransmès pels mitjans de comunicació i pel canal youtube del Bisbat, ens felicitem el Nadal i ens desitgem un Any 2021 venturós i segur, més just i que signifiqui la recuperació dels ciutadans i del país.
Crec que en aquests moments tan durs tots ens podem unir per expressar la nostra amistat i interès per tots els qui lluiten contra la malaltia a les llars, a les residències, als hospitals i a les UCIs. En concret enviem un sentit missatge de solidaritat per la seva prompta recuperació al nostre Copríncep Sa Excel·lència el President Emmanuel Macron, afectat pel virus però que evoluciona molt favorablement. Us necessitem restablert ben aviat!
I us proposo que tinguem un sentit record envers dues grans figures molt importants per al nostre Principat que han mort recentment: el Copríncep francès i President de la República, S.E. M. Valéry Giscard d’Estaing, als 94 anys i víctima del coronavirus, i el M.I. Sr. Òscar Ribas Reig, traspassat fa 5 dies, de forma inesperada als 84 anys, i primer Cap de Govern de l’era democràtica del nostre país, i que tant havia ajudat a preparar l’elaboració de la Constitució democràtica, així com puntal intel·lectual, moral i patriòtic del nostre Principat, que els Coprínceps havien preservat durant més de 700 anys sense cap discontinuïtat.
Per tots ells i especialment pels qui descansen en la pau a causa de la pandèmia, i per les seves famílies, us demano una pregària o un silenci reverent.
Aquest és un Nadal estrany, certament. Per a tots ens suposa un sobreesforç perquè tot el que fins ara era normal (el retorn a casa dels que estan fora, les reunions familiars, les visites als ancians i malalts, les trobades amb els amics, en definitiva, l’acompanyament més proper a les persones estimades), s’ha convertit en un repte difícil i fins perillós, que ens obliga a manifestar l’afecte i l’estima de manera nova i creativa.
És com si la humanitat, acostumada a progressar i acumular riqueses, benestar i poder, hagués vist trencada abruptament aquesta dinàmica, per aturar-nos de cop i obligar-nos a pensar on som i vers on anem, i per demanar-nos un compromís en el tenir cura els uns dels altres, a nivell familiar, local i internacional. Depenem els uns dels altres, i ho hem comprovat a Andorra, ja que hem necessitat ajuda dels països amics i també els l’hem prestada.
Les devastadores conseqüències econòmiques que està comportant l’acció d’aquest virus, amb la seva acció destructora per a la salut, ens reclama una solidaritat encara més forta per lluitar plegats en benefici d’aquesta humanitat avui amenaçada. Sort que les vacunes arriben ja, i que podrem doblegar l’expansió del virus i viure amb més seguretat.
Al llarg de tots aquests mesos passats, he pogut estar a prop de les autoritats, he anat seguint amb tot l’interès la reacció ciutadana tan exemplar de la nostra societat andorrana, i el paper clau de les autoritats sanitàries i els Comuns que han fet el màxim per servir la prevenció i la seguretat ciutadana. Us vull assegurar que he pregat amb perseverança la Mare de Déu de Meritxell, la nostra Patrona, per totes i cadascuna de les persones que han patit i estan patint el drama de la pandèmia: en especial els que ens han deixat, però també els malalts i les seves famílies, els seus cuidadors, el personal sanitari, l’assistencial, el personal de serveis, els educadors, els sacerdots, els treballadors i els empresaris que han vist reduïda o cancel·lada la seva activitat, el personal de Càritas i de les nostres comunitats parroquials, les ONGs i Creu Roja, i tantes mans conegudes o anònimes, que estan ajudant en les tasques de repartiment d’aliments, material sanitari, donatius i sobretot, l’acompanyament a les persones més desafavorides, en la mesura de les seves possibilitats.
La dramàtica situació que vivim en la pandèmia ha posat en evidència la vulnerabilitat, caducitat i contingència que ens caracteritzen com humans, qüestionant moltes certeses que cimentaven els nostres plans i projectes en la vida quotidiana. La pandèmia ens planteja interrogants de fons, que tenen a veure en el que creiem que ha de ser la felicitat en les nostres vides.
La crisi és un senyal d’alarma, que ens fa considerar on es troben les arrels més profundes que ens sostenen enmig de la tempesta. Ens recorda que hem oblidat i postergat algunes coses importants de la vida, i fa que ens preguntem què és el realment important i necessari, i què té només una importància menor o inclús merament superficial. És temps de prova per reorientar la vida cap a Déu com a meta i vocació nostra; ens ha mostrat que especialment en situacions d’emergència, depenem de la solidaritats dels altres; i ens invita a posar la nostra vida al servei dels altres, en un món nou. Ens ha de conscienciar de la injustícia global i desvetllar-nos per escoltar el clam dels pobres i del nostre planeta que està greument malalt (cf. Papa Francesc, pròleg a W. Kasper (ed.) “Dios en la pandemia”, Sal Terrae, Santander, 2020).
Avui us animo a tots a comprometre’ns a continuar fent esforços de solidaritat i alhora de sacrifici, per sortir aviat d’aquesta crisi. I que en sortim més forts i més solidaris, amb la millor disposició per a ajudar, i confiant que aquesta dura prova que avui ens angoixa doni pas a un nou any 2021 de reconstrucció i de noves esperances, de major obertura a l’autèntica felicitat.
També el virus ens ha imposat al país i a les empreses i institucions, una agenda de prioritats molt diferent a la que inicialment teníem quan va començar l’any 2020. Amb l’esforç i el compromís del cap de Govern i de tots els ministres i funcionaris, amb la flexibilitat que ha sabut tenir el Consell General i la cooperació dels Comuns i la societat andorrana, de tota la societat andorrana, s’han pogut superar reptes molt difícils per al nostre petit país. Ha calgut aplicar polítiques d’ajuts econòmics, ERTOs, recercar recursos financers, tasca especialment complexa en el nostre cas perquè Andorra continua immersa en el procés de negociació d’un Acord d’Associació amb la Unió Europea que encara no ha arribat a la seva conclusió, i hem hagut de patir per trobar fons de solvència que garanteixin la nostra liquiditat. S’imposa l’aprendre a viure oberts al món.
La pandèmia és molt dura però la superarem. Però haurem d’aplicar-nos tots a pensar en la recuperació i la reconstrucció de la riquesa del país, i això també es una gran oportunitat per a reflexionar sobre quin tipus de futur volem per a Andorra i com el construirem entre tots. De la mateixa manera que s´han confirmat tendències que es començaven a veure fa uns anys i ja són imparables (p.ex. el desenvolupament tecnològic amb noves formes de treballar com el teletreball), crec que també s’ha posat de manifest la nostra dependència de l’exterior (per exemple amb els respiradors, el personal sanitari, i ara amb les vacunes) i ha calgut l’adhesió al Fons Monetari Internacional, entre d’altres novetats, que s’ha accelerat en temps de pandèmia. Així com fins ara hem viscut molt bé dels visitants i turistes amb una oferta de producte i servei que evidentment cada vegada està més treballada i és millor, i que ha aportat i ha de seguir aportant riquesa i benestar al nostre país, a l’hora de mirar endavant hem d´incorporar també a la nostra reflexió quin espai podem tenir fora. Pensant en les generacions joves, hem de mirar amb il·lusió i curiositat a l’exterior que els pot oferir moltes oportunitats per al país, les seves empreses i la seva gent. Crec que la recuperació d’aquesta pandèmia ens oferirà una bona ocasió per a reflexionar proactivament sobre quin paper i quines oportunitats podem tenir per recolzar el desenvolupament.
Enfortim-nos per preparar el futur del nostre país, amb saviesa i recerca creativa, essent fidels a la tradició i a la nostra Constitució.
En aquest sentit convido tots els andorrans i andorranes a vetllar per estar a l’altura de la nostra vocació com a nació i a ajudar-nos amb nous consensos a mantenir viva l’estructura antropològica fonamental de l’ésser humà, sense iniciar dreceres poc experimentades en temes massa importants per a la persona humana i la seva dignitat. Andorra al costat d’altres grans nacions pot ser llum d’estabilitat i preservació de les arrels fonamentals de l’autèntic “humanisme integral”, que ha segellat la nostra història, sense deixar-nos endur per innovacions que poden resultar contraproduents, si posen a prova els pactes que ens han fet grans i que ens han donat gran estabilitat al llarg de la història.
Us convido a l’esperança. L’esperança que ens parla d’una set, d’una aspiració, d’un anhel de plenitud, d’una vida reeixida, d’un voler tocar allò excels, el que omple el cor i eleva l’esperit cap a les coses grans, com la veritat, la bondat i la bellesa, la justícia i l’amor. L’esperança és audaç, sap mirar enllà, amb llums llargs. Més enllà de la comoditat personal, de les petites seguretats i compensacions que ens tanquen l’horitzó, per obrir-nos a grans ideals que fan la vida més bella i més digna. (cf. Papa Francesc, encíclica Fratelli tutti n. 55).
Entre tots ho aconseguirem. No ho dubteu.
Demano que la llum del Nadal il·lumini les nostres vides i, en especial en aquests moments difícils, ens ompli d’esperança perquè l’any vinent ens tornem a retrobar plegats en aquesta mateixa sala amb totes i tots els qui, malauradament, nos ens han pogut acompanyar avui amb la seva presència. A tots una salutació ben cordial amb els millors auguris per a l’Any Nou!
Bon Nadal i Visca Andorra!
