Unió de Pagesos (UP) reclama als partits polítics catalans que concorren a les eleccions al Parlament que aquesta nova legislatura “treballin per a protegir la pagesia al mercat”, en ser “la baula més feble de la cadena alimentària”. Per això, reclamen mesures com l’ampliació de la regulació dels contractes tipus perquè puguin ser homologats.
En una roda de premsa a la Seu d’Urgell, els representants del sindicat agrari a l’Alt Urgell i el Pirineu, Joan Guitart i Laia Angrill, han denunciat novament que “la pagesia catalana està desprotegida davant un mercat que és injust i no és transparent ni equitatiu a la cadena alimentària”. Per això, a més de la regulació de contractes, demanen que el 2024 es faci efectiva la inclusió de tots els sectors i la integració ramadera a l’Observatori de Preus Agroalimentaris. Disposar d’un banc de dades permetria, afirmen, “tenir referències de preus lligats a costos de producció” per a “fer complir la Llei de la cadena alimentària i desencadenar mecanismes de crisi de la Unió Europea” per a “donar suport a la pagesia davant pertorbacions del mercat”.
En la mateixa línia, UP insisteix que “l’Administració catalana ha de dotar de recursos la inspecció i el control per a assegurar el compliment de les normes que regulen el mercat”. I perquè les explotacions siguin viables econòmicament, també proposen que els vehicles agraris no hagin de pagar l’impost del CO2 i el manteniment de l’exempció del cànon de l’aigua als ramaders.
Un segon bloc de demandes d’Unió de Pagesos pel que fa al Pirineu és l’aprovació de la Llei de muntanya i la Llei de serveis al món rural, per a “garantir el desenvolupament sostenible de les activitats agropecuàries i forestals en aquestes zones” i per a disposar de millors infraestructures i serveis públics. Al respecte, recorden que “el Govern encara té pendent establir de manera definitiva la llista de municipis catalans de les zones amb limitacions naturals, perquè les explotacions amb hàndicaps naturals puguin tenir discriminacions positives”. D’altra banda, el sindicat reclama que s’estableixi per llei la “paritat real de serveis públics entre el món rural i la resta del país”.
El tercer eix d’aquestes reivindicacions aborda la que ha estat la principal queixa en les protestes dels darrers mesos: l’excés de burocràcia. En aquest punt, exigeixen als partits “un desplegament satisfactori de l’Acord de treball per a la simplificació administrativa en el sector primari”. I pel que fa als joves, demanen “un desplegament urgent de l’Estratègia de relleu generacional agrari de Catalunya”, que comporti “l’actualització de les primes base i complementàries de la incorporació de joves, fons de terres i drets, finançament per als joves, aprenentatge previ, assessorament i mentoratge als joves que s’incorporen. També s’han d’utilitzar els fons europeus de desenvolupament rural per a la cooperació entre entrants i jubilats”.
Pel que fa als ajuts directes de la PAC, el sindicat reclama una revisió del compliment dels requisits per a agricultors actius, atès que l’actual sistema “beneficia qui no pertoca en detriment del relleu generacional i la consolidació de la pagesia professional”.
Des del principal sindicat agrari català també han manifestat novament el malestar per l’expansió de fauna salvatge al Pirineu i els danys que provoca. En aquest tema, UP veu “provisional” i insuficient el decret-llei que ha aprovat el Govern per al control de la “sobrepoblació” d’aquestes espècies, el qual només fa referència a la fauna cinegètica i no a les espècies protegides com l’os bru o el llop. Per això, reivindiquen que s’impulsi “una llei de gestió sostenible de la fauna cinegètica” perquè “la responsabilitat de la gestió de les poblacions recaigui en l’Administració, ja que hi ha una davallada significativa de caçadors”.
Finalment, a l’acta també s’ha fet referència a la sequera i s’ha instat el futur Govern català a “revisar l’actual Pla Especial, per tal d’assegurar un tracte equitatiu de l’agricultura i la ramaderia, ajustat a la prelació d’usos respecte de la resta d’activitats econòmiques”. El sindicat reclama un pla d’inversions en modernització de regadius i reutilització de l’aigua perquè la pagesia pugui acollir-s’hi sense posar en risc l’explotació.
