La comunicació és essencial

Roser Rodríguez Jerez

La importància en les relacions interculturals i la inclusió rau en aconseguir que totes les persones ens comprometem i donem suport a la diversitat mitjançant gestos reals en el nostre dia a dia i, a la vegada, combatre les desigualtats per a millorar l’enteniment i la cooperació entre les gents de diferents cultures. Per això, la recepta d’una bona comunicació es basa en crear una barreja adient amb diferents ingredients. 

Saber conversar també és saber escoltar el que fa l’altre. No es tracta de sentir llàstima pel proïsme des d’una posició de certa desigualtat, sinó de compartir els nostres sentiments afins. De tu a tu. De la mateixa manera. Assumir el compromís i la passió de l’altre és ser partícip de vivències i experiències que motiven la comunicació i el diàleg amb els que ens envolten. 

La compassió és més que oferir respostes o animar al del costat, és qüestió d’oferir un diàleg òptim. La sensació de pertinença a un mateix llenguatge i amb un sentiment de confiança implícit. Es tracta de respectar el lloc des d’on ens parla l’altra persona i entenent- ne la situació. El suport a l’altre, com si et passés a tu mateix. 

L’empatia se centra en l’emoció. L’empatia no jutja i escolta tant els sentiments com les emocions que ens acabaran portant a la comprensió. Les converses inspiren les persones a potenciar la comunicació efectiva i sincera. Ens permet obrir camps d’opinió contraris a la nostra pròpia manera de ser, de manera que els valors i les visions alienes es converteixen en un aprenentatge ric per a la teva pròpia existència.

La reflexió no s’ha d’interpretar com a solució, sinó com a eina essencial que ens ajuda a madurar les decisions del nostre dia a dia. Els camins que prenem són llargs senders inexplorats, de manera que hem de pensar: què volem aconseguir? O, on volem arribar?

Les decisions són la matèria primera que nodreix la nostra personalitat i ens porta d’una manera o altra a créixer com a persones i aprendre de la comunicació amb els altres. És per això que la reflexió ha de ser tant individual com col·lectiva, ja que en posar-nos a la pell de l’altre, podem ser més objectius en la presa de decisions més sensibles.

En definitiva, allò essencial de la nostra formació com a éssers naturals i amb poder de comunicació és la creació d’una identitat pròpia, que connecti amb els altres. Amb la suma dels diferents ingredients que hem esmentat, el diàleg amb la nostra xarxa de contactes ha de tenir la voluntat de comprendre dos missatges: d’una banda, allò que nosaltres volem ser o representar i, de l’altra, saber posar-nos al lloc de l’altre.

TOTES LES NOTÍCIES