Estimats diocesans, estimada església d’Urgell,
El papa Lleó XIV en la seva homilia d’inici del ministeri petrí i de pastor de l’Església universal ens convidava a viure la unitat, com a unificació de vida. En un món tan sovint dividit, enfrontat, ple de rivalitats, amb guerres entre els països, amb morts innecessàries i amb tanta fam i carestia, el Sant Pare ens oferia de viure la unitat en el si de la nostra persona. De la unitat interna en sorgeix la pau que ens conduirà a la comunió.
L’Amant i l’Amat s’uneixen de dues maneres: hi ha entre ells una unió real, com quan l’Amat està físicament present al costat de l’Amant; hi ha una unió afectiva d’amistat.
I és precisament quan aquest amor es produeix s’arriba a la comunió. Quan enmig de la fragmentació cerquem la unitat en l’amistat es produeix comunió. La recerca de la comunió neix sempre d’aquesta experiència d’amor unificador.
Quan hi ha unitat de vida neix la comunió amb la comunitat, amb la família, amb la societat, aleshores comença la missió a la qual estem cridats, no es comprèn la nostra vida com a cristians sense una missió a realitzar enmig de les nostres comunitats cristianes, enmig de la nostra societat. Quina és la missió a la qual soc cridat?
Unitat, comunió i missió amb aquests substantius el successor de l’apòstol Sant Pere ens empenyia a viure com a deixebles de Jesucrist enmig del món. Comencem demanant aquesta unitat i aquest amor que ens unifica per a esdevenir família, comunió amb els germans i així poder descobrir la missió que cal viure com una crida, una resposta a la voluntat de Déu per a servir els germans.
Avui precisament celebrem la solemnitat del Corpus Christi, la festa on l’Amor se’ns dona en el pa de l’Eucaristia per a unificar-nos, per a fer-nos comunió i per a donar-nos una missió. L’Amat ve com a aliment de les nostres vides per a nodrir els seus amics, tots nosaltres, i així el puguem tenir present i el puguem desitjar com l’aliment de vida eterna.
Mirem el Crist i d’aquesta trobada entre l’Amat i l’amic naixerà tot un programa de vida de benaurança. Avui en les processons amb el Cos de Crist, adorem l’Eucaristia en els nostres carrers, mostrem el Crist per a viure la unitat, esdevenir comunió i descobrir la missió que tenim.
El dia de Corpus Christi és el dia de Caritas diocesana, és el dia de l’entrega, del gest d’esperança donat als germans de part de tants cristians de les nostres Caritas parroquials que fan present l’Amor en gestos de caritat, de respecte, de cohesió social i d’integració. Descobrim la missió confiada i fem créixer la comunitat cristiana a través de signes d’amor que fan possible descobrir l’Amat.
L’amor s’ha fet caritat i ha plantat entre nosaltres el seu tabernacle, així podem afirmar que Càritas és la continuació d’aquest Amor que es difon, perquè el bé s’ha de difondre i s’ha de donar a conèixer. Gràcies de tot cor a tots els membres, socis i col·laboradors de Càritas Urgell per mostrar i fer present en la nostra església urgel·litana l’Amor que s’ha entregat fidelment perquè tinguem vida i la tinguem en abundància. Aprofitem avui aquesta ocasió d’evangelitzar, d’anunciar la Bona Nova, en l’amor fraternal del Crist, perquè la caritat és inspiradora i reguladora. Feliç dia del Corpus Christi, del Vostre servidor,
Josep-Lluís Serrano
Bisbe d’Urgell