Segur que algun cop us han preguntat què teniu per dinar o per sopar i, al respondre que una amanida, el vostre interlocutor ha fet una cara com de llàstima, com traient valor a l’àpat en qüestió.
Avui vull referir-me a les grans possibilitats culinàries que ens ofereixen les amanides. Poden ser tan diverses com vulguem (contrastos de colors, sabors, textures…). En tindrem un ampli ventall, en funció de la capacitat de crear i d’innovar que desitgem. La cuina, penseu, que ha de ser una laboratori on ens ho passem bé.
Per aquesta ocasió n’he escollit una que faig quan vaig just de temps, però, no per això, vull menjar qualsevol cosa. És una amanida ràpida i exquisida per la varietat i qualitat dels productes que hi intervenen.
Som-hi? Va! Poseu una base de barreja d’enciams i brots (mesclum, vaja) que farà de llit. Just a continuació repartiu pel damunt un bon grapat de faves baby. No sigueu garrepes, que es vegin bé. Us recomano que compreu unes favetes que van embassades amb oli d’oliva. Quan les escorreu, ni se us passi pel cap llençar aquest oli. Penseu que té impregnat tot el gust de les faves i, al finalitzar, ens servirà per amanir el nostre plat.
Obro parèntesi per aconsellar que mai llenceu ni olis, ni aigües de les conserves. Per exemple, l’aigua dels espàrrecs, carxofes, bolets, etc, la podrem aprofitar com a brou per fer un arròs de verdures. Es pot congelar. Tanco parèntesi.
Seguim? Quan tinguem la base dels enciams i les favetes, llavors, repartiu amb una mica de gràcia alguns trossos de carxofa (en forma de grills). Com que us he dit que la faig quan vaig curt de temps, utilitzo carxofes en conserva. No les menystingueu, n’hi ha d’una gran qualitat.
I amb la carxofa incorporada, serà el moment de disposar per tot el plat, també amb un xic de gràcia, bocins de pernil salat. Si voleu conquerir el cor d’algú, no m’hi foteu un pernil qualsevol. Feu-me el favor de posar-hi, almenys, un Duroc (l’únic permès en el creuament amb els porcs ibèrics).
I amb el plat quasi bé enllestit, ens restarà mudar-lo amb la seva corbata. Ho fareu col·locant al mig un medalló de micuit d’ànec (si li poseu d’oca, aquella nit us sortirà “tema”. Segur! Segur!
I si el micuit és la corbata, l’oli d’oliva escorregut que havíem reservat del pot de les faves baby serà el perfum que ens farà triomfar amb tota seguretat. Vagi de gust, bon profit.
Estic totalment d’ acord. L’ amanida potser un plat molt sencill i aborrit per algunes persones, pero amb els ingredients que has ficat, el colorit i els consells es imposible que no s’obriga l’apetit i apeteixca fer-ho. Moltes gràcies per els consells i, per supost, haurà que probar-ho!!
Lo primero felicitar al autor del artículo, no solo por el contenido sino por la forma tan amena de escribirlo, felicito su profesionalidad.Me parece fantástico que cada vez se le dé más importancia a lo que comemos y a cómo lo preparamos, no siempre las ensaladas son platos aburridos y aquí en este artículo queda mas que demostrado.
Gracias por el espacio que dedicáis a la cocina y quedo impaciente a la espera del siguiente articulo.
Un saludo
Em sembla un espai important, cada cop mengem pitjor i aquí és demostra que l’amanida pot ser un plat complert… Provaré de fer ne alguna tenen un aspecte fantastic…
Felicitats a l’ autor i a mitja per la difusió
Salut