Cuina Fàcil: Com cuinar una bona cansalada (Un secret durant el confinament)

Ramon Font
Ramon Font, gastrònom

En aquests dies tan complexos en que no és recomanable sortir de casa, a no ser que sigui imprescindible, segur que us ha passat com a mi: què caram faig per menjar amb el que em queda al congelador o al rebost.

Remenant pel congelador vaig veure que hi tenia un paquet amb 4 talls de cansalada ben macos. No vaig pensar-m’ho dues vegades. Tenia clar que la faria a la planxa i, sobretot, ben torrada com li agrada a la meva dona Núria. Li encanta que la cansalada quedi cruixent, sobretot, el que en diem la cotna.

A banda de xalar menjant cansalada, perquè, com dic, a casa ens agrada molt, vaig pensar que així també podria explicar-vos el meu secret per tal que la cotna ens quedi cruixentíssima i no “xicletosa” com segur que li passa a més d’un.

Anem per feina. El secret està en posar la cansalada, durant uns 20 minuts a foc ben baix, per la part únicament de la cotna, aquesta pell tan gruixuda del porc. I, com fem perquè se’ns aguantin els talls damunt la paella o la planxa?

previous arrow
next arrow
previous arrownext arrow
Slider

A la imatge ho podeu veure clarament. Agafeu els talls que vulgueu cuinar (4, 5, 6…) i amb uns escuradents els ajunteu de tal manera que, entre tots els talls, conformin una base suficient perquè s’aguantin sense decantar-se. I recordo novament que és molt important que el foc estigui baix de potència i que ho deixeu fregir ben bé 20 minuts.

Al cap d’aquesta estona podreu comprovar que la cotna ja és ben torrada, més que rossa. En aquest punt serà el moment de col·locar els talls de cansalada en la seva posició natural i fer-los banda i banda, sempre procurant que quedin ben torrats (no cremats, eh!).

Un cop considereu que ja estan fets serà el moment de posar-hi la sal (amb seny de no passar-vos) i un polsim de pebre negra. Recomano que la sal sigui un xic gruixudeta. I una altra recomanació: la cansalada és un producte que hauríem d’intentar menjar sense perdre temps, just després de retirar-la del foc. D’aquesta manera ens assegurem poder gaudir de la seva textura tan característica, amb aquell “crunx” que desperta tots els elogis.

Doncs, ara, ja sabeu com m’agrada a mi cuinar la cansalada. Evidentment que, mentre la cuineu, si la planxa és prou gran, podeu aprofitar per coure alguna cosa més (ep, també porc). Jo, a més, hi vaig posar un pam de llonganissa amb pebre i 4 o 5 calçots primets que, altrament, haguessin anat a parar a una amanida.

Amb el desig que aquests dies els suporteu bé, us emplaço a l’article de la setmana vinent. Bona cuina i bon profit.