El Col·lectiu Feminista de l’Alt Urgell, juntament amb els grups La Geganta Desperta (Pallars Sobirà), el Casal La Fura (Solsona), el Casal l’Estaca (Vall de Lord) i l’organització Endavant a l’Alt Pirineu han endegat una campanya a les xarxes socials per “visibilitzar” el Dia internacional per la despenalització de l’avortament, que se celebrava aquest dissabte passat, dia 28.
Segons afirmen aquestes entitats, “l’avortament encara no és un dret garantit a diferents comarques pirinenques”, perquè hi ha situacions de “manca de professionals de ginecologia o amb formació específica”, atès que un nombre molt gran d’especialistes s’han acollit al dret de declarar-se objectors de consciència. També consideren que hi ha “manca d’inversió en matèria de salut sexual i reproductiva i de centres d’atenció”. Tot plegat, indiquen, “es concreta en llargs temps d’esperar a l’hora d’accedir a les professionals, una atenció molt limitada i llargs desplaçaments que, a més a més, no estan subvencionats”, a banda de “la pressió” que, asseguren, “exerceixen certes professionals, així com la pròpia pressió social i l’estigma pel fet de viure en un territori petit”.
En el cas de l’Alt Urgell, el Col·lectiu Feminista celebra el fet que des de 2021 es puguin fer avortaments farmacològics i que des de l’any passat també s’apliquin a nivell quirúrgic, després d’una reivindicació que havia començat al 2009. Tot i això, opinen que hi ha “el risc de perdre aquest dret, ja que la majoria de professionals de ginecologia de la comarca s’agafen a l’objecció de consciència i per tant, no practiquen avortaments”.
Derivacions fora el Pirineu
En el cas de la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà i el Pallars Jussà, tot i tenir hospitals comarcals, els respectius col·lectius feministes afirmen que “les dones són derivades a d’altres centres, a ciutats com Manresa, Lleida, Girona o, fins i tot, Tarragona”, i que el destí tant pot ser centres públics com “clíniques privades” que tenen convenis amb la Generalitat. Sobre aquest darrer punt, creuen que és “una desviació de fons públics”. Pel que fa a al Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, hi afegeixen, “no tenen hospital i per tant, les dones que volen exercir el dret a l’avortament també són derivades”.
Referència a Andorra
El comunicat també es refereix a Andorra, on, recorden, la interrupció voluntària de l’embaràs segueix sent “il·legal en tots els supòsits, inclosos els casos de violació, malformació del fetus i risc per a la salut de la mare”. Malgrat assenyalen que “actualment el Govern andorrà treballa per a despenalitzar aquests supòsits, actualment aquelles dones que decideixen avortar es veuen obligades a fer-ho a Catalunya o França”.
A grans trets, els col·lectius impulsors de la campanya veuen “necessari seguir reclamant poder decidir lliurement sobre els propis cossos i la pròpia sexualitat” i remarquen que “això passa per poder decidir fins a les 22 setmanes d’embaràs sense necessitat de dictamen mèdic i, més tard, sense haver de passar pel comitè avaluador. A més a més, reivindiquen que s’atengui dones gestants encara que no tinguin targeta sanitària i que es prohibeixi l’objecció de consciència als especialistes.
D’altres reivindicacions que plantegen són “un acompanyament psicoemocional durant el procés, un transport garantit i accessible als centres de salut, la desestigmatització de les persones trans i dissidents gestants, més educació i sensibilització a la ciutadania i la despenalització total de l’avortament, encara tipificat com a delicte al codi penal”. Finalment, expressen la preocupació pel que consideren com un “auge de l’extrema dreta i el neofeixisme en els Països Catalans” i per l’impuls de “lleis com la de foment de la vida que aposta per a protegir la dona embarassada, obligant a aquelles que decideixen avortar a escoltar el batec del cor del fetus”.