La llei del gel fa referència a quan algú s’allunya de nosaltres durant un cert temps i, després, torna com si res. Se sent estressat, angoixat, nerviós o té por i decideix desaparèixer, en comptes de parlar amb nosaltres sobre els sentiments i les emocions que té. No té prou valor per a afrontar la realitat i prefereix esquivar-la, fugir d’ella perquè li és més fàcil atès que, és un comportament infantil: tancar els ulls pensant que així el perill desapareix. Així mateix, és un comportament que s’adquireix durant l’adolescència i s’aconsegueix utilitzant la metodologia de l’assaig-error, és a dir, a força de practicar i veure que funciona.
L’adolescent cada vegada que viu una situació conflictiva, s’amaga o abandona el lloc i espera al fet que la situació problemàtica desaparegui per si mateixa i, així, reaparèixer com si res, com si la cosa no anés amb ell. Cert que durant la infància és eficaç atès que no tenim responsabilitats, però una vegada som adults, la realitat és molt diferent perquè els actes tenen conseqüències i, a més, els problemes no es resolen tots sols. Per tant, allunya’t de la gent que et deixa de parlar quan us enfadeu o té qualsevol problema, perquè són persones trastornades mentalment. Han tingut o tenen dificultats en la seva vida i en comptes d’afrontar-les, fugen i consegüentment, el seu estat mental lluny de millorar, empitjora.
Així és que, si et quedes al costat d’algú així, emmalaltiràs mentalment per culpa de l’ansietat perquè et preguntaràs constantment què has fet o dit perquè l’altra persona deixi de buscar-te. No entendràs què està passant i inevitablement, et sentiràs culpable perquè aquesta llei, també s’usa com a tècnica de manipulació. L’altra part s’allunya de nosaltres esperant que la busquem, que li preguntem què hem fet de dolent i suplicant-li, al mateix temps, que torni amb nosaltres. És una tècnica molt eficaç per a generar dependència emocional.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri.