No té cap sentit esforçar-se a superar un complex físic o intel·lectual, si una vegada fet, li continuem donant voltes a l’assumpte en qüestió. El problema podia venir perquè no ens agradava el nostre aspecte físic o perquè ens consideràvem menys intel·ligents que la resta de persones del nostre cercle social. Aleshores, hem actuat en conseqüència i hem capgirat la situació i, actualment, ja no som els d’abans, ara tenim l’aspecte físic que desitjàvem o, intel·lectualment, ja no hi ha diferències amb els altres. Però, transcorregudes poques setmanes tornem a tenir el mateix sentiment d’inferioritat, encara que ens mirem al mirall no veiem la diferència entre el passat i el present.
De la mateixa manera succeeix amb la intel·ligència, tenim por de donar la nostra opinió, per por d’equivocar-nos i fer el ridícul. Això últim pot explicar-se per l’efecte Pigmalió, quan ens comportem segons pensem que els altres esperen de nosaltres, aleshores, com fins no fa gaire, érem considerats els incultes, ens continuem comportant de la mateixa manera, encara que fora d’aquest ambient siguem considerats com intel·lectuals. Ara, per la banda dels complexos físics és perquè el cervell triga al voltant de nou mesos en assimilar i apreciar la nova realitat i, per això mateix, encara que hàgim perdut quaranta quilos en sis mesos, ell no veu la diferència.
Per tant, és lògic que tampoc assimili la diferència en la cirurgia estètica realitzada en qualsevol part del cos. Així doncs, per a evitar aquest malestar, mentre van transcorrent aquests mesos és importantíssim mirar-se en una foto anterior i comparar-la amb una d’actual, per a així, poder apreciar la diferència. Després, hem d’acceptar que actualment tenim l’aspecte físic o mental que estàvem desitjant i conseqüentment, ja no hi ha lloc per als sentiments anteriors. Ara n’hem de tenir uns més optimistes o agradables perquè hem aconseguit el nostre objectiu i és que, no fer-ho així, significa no evolucionar.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri.