Si estàs pensant comprar un cobai, potser vols saber els tipus que existeixen i quines són les seves característiques.
Així podràs triar la que més s’adeqüi a les teves necessitats. En aquest article parlarem concretament de les races que hi ha segons el seu pelatge.
Entre els cobais de pèl curt trobem:
Americana: És la més comuna i la que solen vendre a les botigues d’animals. El seu pèl és llis i recte. Solen ser de color blanc, crema o negre i les seves corresponents combinacions. És de grandària petita comparant-la amb la resta de races.
Crestada: Té la peculiar característica que en la part superior del seu cap té més pèl en forma de cresta. Depenent que sigui de raça anglesa, irlandesa o americana, aquesta serà d’un color o un altre.
Teddy: Té aparença d’osset de peluix per la frondositat i la suavitat del pelatge. N’hi ha d’infinitat de colors. Té el cos arrodonit amb una espècie de serrell molt curt al cap i els bigotis llisos.
Rex: És una de les races més grans. Solen ser molt tranquils i afables. Té el pelatge gruixut i a diferència dels Teddy, tenen els bigotis arrugats. Són d’una grandària similar a les anteriors, encara que no tenen serrell.
Els Cobais de cabells llargs necessiten ser banyats i raspallats amb més freqüència perquè el seu pelatge es mantingui net i sense embolics. Algunes d’aquestes races són:
Abissínia: El seu pelatge li creix en forma de roseta, de manera que sembla que té el cos recobert de petits monticles de pèl. Les seves potes són arrissades i els dits són llargs i delicats.
Peruana: El seu pelatge creix fins a arribar al terra. Té un aspecte descurat, ja que el pèl li surt en totes direccions.
Coronet: Té una espècie de corona al cap de color diferent del pèl i aquest li cau pels costats com si tingués una ratlla feta al mig.
Texel: El més cridaner són els seus cabells llargs arrissats, la qual cosa exigeix un manteniment molt exigent.
Cobais sense pèl
Té un aspecte molt peculiar respecte a la resta. En mancar-li pèl és molt sensible als canvis de temperatura, pel que caldrà anar amb compte amb les zones de corrents.
Per wikifauna.com
