Per a mi, una de les formes que permetria ajudar a cohesionar encara més la nostra societat passaria, estic convençut, per l’establiment, per llei, d’un servei civil obligatori de curta durada per als joves, voluntari per un temps indeterminat, en la resta de supòsits.
Crec que no solament té efectes positius per la comunitat, sinó que els té també per a les nostres pròpies vides i desenvolupament personal. Al meu parer, l’acte de donar produeix tanta o més satisfacció interior que l’acte de rebre.
Ajudaria a connectar amb la comunitat per a socialitzar-se. Quan els joves tenen en ment canviar o avançar en llurs estudis, els ajuda a adquirir experiència i habilitats en el gir o prospecció que eventualment puguin fer en vistes de canviar d’orientació acadèmica.
Per altra banda, augmenta la consciència social, car ofereix l’oportunitat perfecte per a apropar-se a la comunitat en que viuen i, alhora, amplia els horitzons, ajudant-los a entendre les necessitats de la societat, per a veure com casar-les amb les pròpies, per a contribuir amb el seu gra de sorra.
Penso que no és el mateix la teoria que has llegit o escoltat que veure’s-hi involucrat personalment. El servei civil t’apropa a les famílies i a les persones necessitades. Et dona una experiència de primera mà i et permet entendre les condicions que pateixen.
Estableix contactes i amistats. És obvi que la forma més fàcil de guanyar amics és través de les activitats realitzades junts. No sols estarien ajudant als més necessitats, sinó que podrien conèixer a altres persones durant la realització del servei civil, establint sòlids llaços d’amistat.
Són moltes les activitats que es poden dur a terme: Des d’acompanyar a una persona gran al metge, fins menar i empènyer la cadira de rodes d’una persona amb diversitat funcional, passant per ajudar a persones nouvingudes per a superar la dificultat d’expressar-se en la nostra llengua.
A un padrí que em deia que quan es llevava no tenia res per a fer, li vaig baixar d’Internet una llista de 100 activitats que una persona jubilada pot fer. En va trobar tres del seu gust. Li vaig precisar que ell s’havia de moure. A casa ningú li portaria res.
Als anys 70 vaig estar uns mesos a Anglaterra. Vaig poder copsar com de ben aprofitades socialment tenien a les persones grans. Un exemple concret. La regulació del trànsit a l’entrada i sortida a les escoles era atesa per padrins amb jaqueta fosforescent, fent-ho bé i sense cobrar.
Per un altre costat, a les biblioteques públiques, els padrins i padrines tenien feina tot el dia, per torns, restituint al seu lloc els llibres que els retornaven dels préstecs. Una altra funció consistia en actuar com agents cívics deambulant pel carrer, amb una jaqueta fosforescent que els identificava com a tals. Un cop un d’ells m’aturà per a dir-me educadament que un neumàtic envaïa la vorera un centímetre per sobre de la mateixa.