Aquest 3 de juny ha fet 60 anys que moria santament al Vaticà el papa sant Joan XXIII. És el dia de la seva entrada al cel. Donem gràcies a Déu per la seva santa vida i la seva obra esplèndida en tants camps de la vida de l’Església i de la humanitat. I a més d’admirar-lo, imitem-ne les virtuts.

Sant Joan XXIII fou un profeta que alenà l’esperança d’un món nou on regnés la justícia i la pau. És el Papa de les grans encícliques Mater et Magistra i Pacem in terris, aquesta escrita per a tots els homes i dones de bona voluntat, i pocs mesos abans de morir. Fou estimat per cristians i no cristians: fou “el Papa bo”. En ser elegit, va tenir un somni: convocar el Concili Vaticà II, que va ser una nova Pentecosta per a acostar l’Església al món modern. Ell reclamava l'”aggiornamento” (la posada al dia) per a l’Església, demanant que fos “una font enmig de la plaça del poble” i no pas un museu, ple d’obres d’art. Desfeia els arguments dels profetes de desesperança, amb la confiança i la bondat.

Angelo Giuseppe Roncalli, fill d’una senzilla família camperola, d’un poblet petit, amb una sòlida formació intel·lectual, sempre va conservar la senzillesa i la saviesa del camp, sobretot la saviesa del cor. Fem memòria d’una anècdota del Papa Roncalli que ens posa en camí de renovació: “Jo vaig saltar de la barca i camino entre les onades. Arribarà la nit, la tempesta i la por, però no hem de retrocedir. L’Església està cridada a sortir a l’encontre del món”.

Va escriure un Decàleg de la serenitat molt profitós, que ens continua ajudant:

1. Només avui tractaré de viure exclusivament aquest dia, sense voler resoldre el problema de la meva vida, tot de cop.

2. Només avui posaré tota l’atenció en el meu aspecte cortès pel que fa al meu capteniment; no criticaré ningú, i no voldré millorar o disciplinar ningú, sinó solament a mi mateix.

3. Només avui seré feliç en la certesa que he estat creat per a la felicitat, no sols en l’altre món sinó també en aquest.

4. Només avui m’adaptaré a les circumstàncies, i no voldré que les circumstàncies s’adaptin a tots els meus desigs.

5. Només avui dedicaré deu minuts del meu temps a una bona lectura; recordant que, així com l’aliment és necessari per a la vida del cos, així també la bona lectura és necessària per a la vida de l’ànima.

6. Només avui faré una bona obra, i no ho diré a ningú.

7. Només avui faré una cosa que no m’agradi de fer; i si em sentia ofès en els meus sentiments, miraré que ningú no se n’adoni.

8. Només avui em faré un programa detallat; potser no el compliré tot; tanmateix el redactaré. I em guardaré de dues calamitats: la pressa i la indecisió.

9. Només avui creuré fermament -encara que les circumstàncies demostrin el contrari- que la Providència de Déu s’ocupa de mi com si al món no hi hagués ningú més.

10. Només avui no tindré por. Sobretot no tindré por de fruir de tot allò que és bonic i de creure en la bondat.

Es tracta de dir i de viure això cada dia.

+Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell