Títol: El llop de sorra
Edat: A partir de 9 anys
Escriptor/a: ÄSA, Lind
Il·lustrador/a: Marina Elina
Traducció: Carolina Moreno Tena
Editorial: Kalandraka.

Aquest llibre, tot un referent a Suècia, on es va publicar ja fa anys, ens arriba ara per mitjà d’una excel·lent traducció i a fe que val la pena fer-li un lloc als nostres prestatges. Perquè no sempre és possible ni fàcil crear un personatge fantàstic (en tots els sentits), nou de trinca i sense precedents com ho és el llop de sorra, amb qui la Valentina, la nena protagonista dels diferents episodis del llibre, manté unes converses d’allò més interessants, un si és no és filosòfiques, i sempre tan positives com sorprenents. El llop compareix quan la Valentina se sent sola o capficada per algun motiu, i el llop té la traça d’encarrilar els seus neguits cap a una sortida tan lluminosa com ell, que és daurat de cap a peus, que viu a la platja des de l’origen dels temps, i que ho sap gairebé tot sense fer mai el fatxenda o el mestretites. Quin un, aquest personatge!

Escrit amb una pulcritud i una sensibilitat admirables, el llibre presenta una desfilada de breus capítols que es poden llegir en qualsevol ordre, perquè no es tracta pas d’una novel·la, ni d’un aplec de narracions breus, sinó de la descripció d’uns quants esdeveniments ocasionals que serveixen per descriure les situacions anímiques d’una nena i les actituds amb què podria encarar-les de manera positiva i alegre. Les il·lustracions a tot color accentuen el caràcter líric i ambivalent d’una obra molt apta per encetar diàlegs, si bé no aconsegueixen subratllar la relació lúdica i enjogassada dels dos protagonistes.

Per Teresa Duran Armengol. Clijcat / Faristol