L’obsolescència programada consisteix en l’estratègia deliberada de dissenyar i fabricar productes que aviat es trenquin, deixin de funcionar o esdevinguin obsolets a curt o mig termini, perquè n’adquirim de nous. És obvi que en el fons, el què es pretén, és incentivar les vendes de nous articles i aparells basats en les darreres tecnologies o descobriments científics, per a continuar produint sense parar.
El resultat de tot plegat és tradueix en una sobreexplotació dels recursos naturals i l’acumulació de tones i tones de deixalles que malmeten el medi ambient a passes agegantades. Els compradors ens podem defensar de tals pràctiques verificant si el preu que ens demanen correspon a la qualitat del producte, al període de garantia que ens és ofert i si, aquest, és el que exigeixen les directives de la UE. No sempre el preu és proporcional a la durabilitat.
Al venedor i/o al fabricant li hauríem de demanar si hi ha disponibles peces de recanvi i durant quant temps, tal com obliguen les vigents normes legals nacionals i europees. En comprar material informàtic hauríem de preguntar si hi podem afegir accessoris o ampliar la memòria, plantejant qualsevol dubte tècnic que puguem tenir al respecte
Quan adquirim un aparell electrònic ens hem d’assegurar que la bateria és reemplaçable i que, en cap cas, n’haurem de comprar un de nou si la bateria deixa de funcionar.
En passar a una nova versió de mòbil, per simple complaença, no per haver esgotat la vida útil de l’aparell que encara funciona, l’hauríem de donar a algú perquè en faci un segon ús.