Neri Oxman és una arquitecta mundialment reconeguda, professora del prestigiós Institut Tecnològic de Massachussets (MIT), considerada la pionera de l’arquitectura contemporània, cap de fila dels experts en bioclimàtica. Defineix el seu treball al MIT com “ecologia material”. Bàsicament consisteix en emprar, de forma sostenible, els recursos naturals, en construir edificis i objectes, utilitzant nous materials, com poden ser les closques de marisc, sempre amb la finalitat de preservar el medi ambient.
Neri Oxman afirma que “Les tecnologies no deuen, ni poden servir únicament a les nostres aspiracions formals. Cal crear un llenguatge comú, entre els dissenyadors, els arquitectes i els especialistes en química mol·lecular”.
Entre altres realitzacions, a ella es deu el Silk Pavillon (2013), una construcció singular, en forma de cúpula, construïda per 6500 cucs de seda, que actuen com una gegantina impressora 3D vivent. Els cucs de seda foren encaminats per una estructura de niló.
En les noves promocions immobiliàries disseminades al llarg i ample de la nostra geografia es comencen a notar els efectes de l’ecologia material, la qual cosa, crec, que ens ha de fer sentir satisfets per l’avenç que suposen els nous mètodes per a construir.
En percentatge, em sembla que ara s’està emprant més fusta, més vidre i menys ciment que en el passat. Produir ciment afavoreix la pol·lució i consumeix una gran quantitat d’energia si la comparem amb la que s’esmerça per a obtenir els altres dos elements constructius.
També és motiu de satisfacció constatar que el calor geotèrmic va guanyant usuaris, malgrat l’elevat cost de la seva implementació. Per cada metre que es profunditza en el subsol s’obté un grau positiu més.
Com sabem, el vidre és un producte reciclable i la fusta un material renovable, a condició que, per cada arbre tallat, al moment en sigui plantat un altre, com per llei és obligatori a Suècia, un dels principals productors mundials de pasta de cel·lulosa per a fabricar paper.