Quan parlem de vi, sense adonar-nos, parlem d’aliment, de tradició i de cultura.
Jo soc de les generacions del pa amb vi i sucre per a berenar, dels que vam créixer amb l’ampolla de vi (normalment, vi a doll) i sifó a la taula a l’hora de dinar i sopar, on el vi es bevia dins d’un got gruixut i les copes, normalment Pompadour, es treien el diumenge per a brindar amb un tortell de nata i el “Xampany” de l’època. Brut Nature, que era el “Bo”.
Érem aquells que quan fèiem d’escolanet, mentre el mossèn badava, fèiem un glopet del vi de missa i, que dolcet i que bé que entrava.
Érem aquells que es quedaven bocabadats amb el domini del porró dels padrins i que ens emocionàvem quan ens el donaven a nosaltres i mentre intentàvem beure a galet, ens deien alguna dita.
Han passat els anys i ara, quan li dius a algú que el teu ofici és ser sommelier, et trobes amb diferents reaccions.
Hi ha gent que s’espolsa una responsabilitat inexistent amb un “ jo només sé si el vi m’agrada o no m’agrada”.
I d’altres , que ja et miren amb mala cara esperant que els alliçonis utilitzant paraules i adjectius que ni tan sols tu saps què signifiquen, però que queden molt bé.
És aquí on rau el problema. Quan va ser que, els que ens dediquem al món del vi, vam perdre el fil?
Per què ho compliquem tant, per què ho fem tan difícil?
Segurament, el vi és més delicat que la cervesa, però si ho comparem, les cerveseres han arribat a tots els públics i han fet del seu producte una cosa accessible i fàcil. Pots beure cervesa per esmorzar, fer l’aperitiu dinar, sopar, sortir de nit, després de fer esport…. la pots prendre amb got, copa, directament de l’ampolla…. ho han fet molt bé.
La nostra arrancada ja és diferent. La temperatura, la copa, la llum, la cerimònia d’obrir l’ampolla, que si el tap de suro, de plàstic o de rosca, posar-li cognom al vi, si és natural, convencional, ecològic o biodinàmic. Hem de simplificar..
És cert que existeixen vinyes màgiques, anyades mítiques o ampolles úniques, però moltes vegades no estan a l’abast de tothom o ni tan sols la gent està interessada. I és aquí on hem d’enfocar l’objectiu.
Primer de tot hem d’explicar que el vi prové del raïm, i que el vi, fa olor de vi. Bàsic? Si. Planer? També.
A partir d’aquí, tot comença a rodar. I ja arribarem als sòls argilocalcàris, granítics, a fermentacions en inox o ciment, a les criances amb barrica o àmfora, als sulfits afegits, al Rudoph Steiner i a l’aroma de la flor groga que té la tieta al seu jardí però que només floreix la nit de lluna plena de primavera!! Ja parlarem dels tipus de copes, formes o la temperatura de cada vi. Però començant amb el got o la copa que hi hagi a casa i fer que la gent es vulgui apropar a aquest món, fer-ho interessant.
Hem de transmetre la feina de pagesos, viticutors i enòlegs, però de vegades ens enfilem a unes branques de les que després no sabem ni com baixar.
I aquí, des d’aquesta branca on sóc enfilat, amb un got de vi a la mà intentaré fer-ho fàcil i tornar a ser senzill però emocionant com els dinars de quan érem petits.
Sergi Figueras. Sommelier
Co-Founder Thunder Wine Makers
Millor Sommelier de Catalunya i Espanya 2012