Sentir dolor dels pecats propis i dels germans cristians i fer penitència no està de moda, i encara menys dur-la a la pràctica amb accions concretes de la nostra vida. Ens estan colonitzant els models culturals d’un món que rebutja tot allò que pugui semblar que va contra la persona i la seva llibertat. Ningú no sembla gaire disposat a acceptar que fa accions mal fetes, ni tampoc a intentar canviar-les, i encara menys –sembla com una bogeria!- creure que amb les nostres accions mal fetes hem ofès Déu, hem estat desagraïts amb el seu Amor. Acceptar que hem pecat, o que som solidaris dels pecats dels altres, no es porta gaire… I en canvi, la veritat és que quan reconeixem que som pecadors, ens fem més lliures i creixem com a persones i com a fills de Déu. I la nostra penitència aporta amor i bondat, sacrifici redemptor, que ajuda i salva. Imitem així el Servent de Déu que “ha portat damunt seu els pecats de tots i ha intercedit per les seves infidelitats” (Is 53,12).
Realment tots fem coses mal fetes i ofenem els altres; cooperem al mal del món i, per damunt de tot, ofenem Déu i som uns grans desagraïts amb l’immens Amor que Ell ens té. Ens cal canviar, convertir-nos, obrir-nos a la nova manera de veure les coses, des de Crist, sota la guia del seu Esperit. Els dies de la Quaresma que comencem són també dies de penitència, per tal de prendre consciència del propi pecat i poder demanar-ne perdó. Deixem-nos interpel·lar per la Paraula de Déu que ens acusa com si fóssim tots germans i col·laboradors de l’assassí Caín (i ho som!), i que ens llença la pregunta punyent: “Què n’has fet del teu germà?” (Gn 4,9). Déu ens vol més responsables dels nostres actes i de les nostres omissions culpables. Vol que en sentim vergonya, que demanem perdó i que reparem en el que puguem el mal obrat. Per això fem penitència i iniciem la conversió quaresmal deixant que l’Església misericordiosa i maternal ens imposi la cendra sobre el cap, recordant-nos les paraules de Jesús: “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli!”.
El gran doctor l’Església, St. Joan Crisòstom, Patriarca de Constantinoble, quan és reclamat sobre la penitència, proposa 5 camins molt eficaços:
- Primer cal acceptar i confessar els propis pecats. Si un no és prou sincer amb Déu i amb ell mateix, i es dissimula l’abast del mal que hi ha en ell i en els germans, no canviarà mai, perquè no deixa que la llum entri dintre seu.
- En segon lloc reclama perdonar les ofenses que hem rebut dels nostres enemics. Si dominem la ira, si oblidem les ofenses dels qui ens envolten, atraurem el perdó del Pare sobre la nostra vida mal feta.
- Un tercer camí de canvi i de millora és l’oració fervent i confiada, que brolla d’un cor que estima Déu i el cerca amb perseverança.
- També té un poder molt gran, l’almoina, amb el seu nom més actual, que és la caritat solidària. Si comparteixes el que tens, si ets solidari amb els qui pateixen, trobaràs perdó i canviarà la teva tenebra en llum.
- Finalment proposa el camí de la humilitat. Si reconeixem la nostra impotència, som humils i ens fem petits i confiats, atraiem la misericòrdia del Pare del cel, que ens pot omplir amb la seva gràcia i ens vol fer arribar allà on nosaltres sols, amb les nostres pròpies forces, mai no hauríem pogut.
