Hi ha gent que necessita la validació dels altres per a sentir-se realitzada o, si més no, valorada. És un comportament típic de la infància i el veiem quan el menor necessita l’atenció dels pares per a reforçar les seves conductes (papa, mama, mireu que faig). Doncs, malauradament, hi ha adults que no acaben de superar aquesta etapa de la vida i necessiten constantment ser el centre d’atenció. En altres paraules, estan basant la seva existència en la validació social, han adquirit la necessitat del reconeixement social constant. No obstant això, també s’ha de dir que el reconeixement extern és eficaç com a mètode per a reforçar les nostres conductes i d’aquesta manera, decidir si mantenir-les o eliminar-les.
A tots ens agrada ser reconeguts per les nostres virtuts i aptituds, però, de manera puntual, no cal que ens ho estiguin recordant contínuament atès que, som conscients que les tenim. No hem d’estar demostrant-ho constantment, perquè igualment, l’altra part, també ho té present i no es veu en la necessitat de repetir-ho reiteradament. Explicat d’una altra manera, la falta de confiança en un mateix indueix a comportar-se d’aquesta manera. Aleshores, per molt vàlida que sigui la persona en qualsevol àmbit de la seva vida, si no té autoconfiança, si no creu en ella mateixa, malauradament, es tornarà depenent de l’opinió aliena per A autovalorar-se.
Interpretarà les reaccions positives, indiferents o negatives dels altres com una bàscula per a calibrar les seves pròpies conductes. Així mateix, aquest últim comportament és típic de les xarxes socials, on molta gent calibra els seus posts pels m’agrada o no m’agrada que rep, sense tenir en compte que hi ha gent que simplement, no vol opinar. Però, igualment, no hem d’agafar les opinions com una veritat absoluta donat que, les persones estem condicionades pel nostre estat anímic en el moment d’interpretar la realitat i consegüentment, no sempre opinem com ho sentim realment.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri.