Quan fas un tast, sobretot a nivell, més d’iniciació i/o popular, i quan veus les cares de “por” de la gent, davant d’una copa, no hi ha res millor que canviar la perspectiva.
Així ho va fer la Míriam Chivite, enòloga i assessora de diferents cellers i vitivinicultora dels seus projectes que van des de la zona del Penedès fins a Girul ( Cerdanya) a 1635 m. d’alçada.
Vam poder tastar els Baldufa Vins, però ressaltant els sentits. Quins, us preguntareu? Doncs tots. Amb un sobre màgic que es van trobar els assistents a cada lloc.
I vam començar tapant-nos els ulls per tastar el Taronja, un xarel·lo vermell amb maceració de les pells i semi brisat, amb maduració a l’ampolla (com li agrada fer a la Míriam, que el vi maduri a l’ampolla).
Que havíem de descobrir? Doncs de quin color era el vi.. Uns deien blanc, altres negre i altres deien rosat, per dir alguna cosa….
Realment, el Taronja no deixa indiferent a ningú, o encanta o no. És blanc o negre, no hi ha grisos…
Vam seguir tapant-nos les orelles amb uns taps per tastar el Baldufa blanc, un cupatge de Xarel·lo i Muscat d’Alexandria i veure que “sentia” la gent. Tot seguit ens vam treure els taps i vam posar a tot drap el Du Hast dels Rammstein. Tothom el trobava diferent. Amb les orelles tapades, el vi tenia més estructura, amb la música a tope, semblava que entrés més fàcil, més “aigualit”deien…
(Sort que no ens va posar reagetton, a mi m’hagués pujat l’acètic, encara que el volum fos mínim).
Pel tercer vi ens vam tapar el nas i ens vam fer un glop a una ampolleta que era dins del sobre màgic. No sabíem que era, però quan ens el vam destapar, va pujar tot l’aroma a canyella que hi havia dins de l’ampolleta. Era hora per tastar l’Esquivirol, un muscat d’Alexandria on s’hi maceren pinyes d’Avet de la Cerdanya. He de dir que la gent va afinar molt. Tothom hi trobava, pi o resina…cada cop la gent afinava més….
L’Últim va ser el Baldufa negre, on la textura i estructura del vi, el situaven fora de la zona d’origen per situar-lo cap a una zona més càlida, sense perdre el frescor i la gent marxava cap al Montsant o Priorat….
El millor d’aquests tastos és quan s’acosta algú i et diu que ho ha disfrutat molt, que no havia vingut mai perquè no hi entén (Ai!! Aquesta por!!) Però ara porta uns dies que ha canviat el seu beure cap al vi.
A nivell personal, agraeixo a la Míriam, no només que vingués a fer el tast, que va ser molt divertit i enriquidor, sinó que s’hagi instal·lat a viure a la Cerdanya i així els que ens dediquem a aquest món cada dia som més per poder parlar i tastar i aprendre uns dels altres del que més ens agrada.
Sergi Figueras. Sommelier
Co-Founder Thunder Wine Makers
Millor Sommelier de Catalunya i Espanya 2012
