Sentir nostàlgia, sense quedar-hi ancorats, ens ofereix la certesa que res no és tan important com assaborir els moments feliços del present.

Es diu que la nostàlgia és la barreja en el nostre interior de la dolçor i el dolor dels records. És un estat d’ànim típic: discret, tenaç, subtil.

Barreja allò agradable (ens recordem dels bons moments) i allò desagradable (ens trobem tristos, de vegades desesperats, perquè aquests bons moments formen part del passat).

La nostàlgia té una cara positiva, la que ens motiva a passar a l’acció i ens impulsa a omplir el present de bons moments.

La nostàlgia pot augmentar la nostra comprensió de la felicitat: la vida discorre de pressa i la desaparició dels moments feliços passats no ens ha d’incitar a lamentar-nos sinó a assaborir encara més el present.

Hi ha dies que ens envaeix la nostàlgia, el desfogament i la tristesa, i en canvi altres on recordem moments i ho veiem de manera diferent, alegre, com un somriure al passat a aquells moments feliços. I somriem de veritat amb satisfacció, i per això és millor aprendre a viure d’aquesta forma dels records i no amb la tristesa del que mai tornarà o el que no vam fer. Per això, sempre que facis alguna cosa a la teva vida fes-ho amb decisió sabent que és el que desitges de cor.

Per a mi és un sentiment càlid i inexplicable que evoca records i sensacions, en veure com cobren vida aquests personatges que van quedar gravats a la meva memòria de la infantesa, la joventut i l’adolescència; i no importa el que puguis col·leccionar, allò veritablement important és no reprimir aquest sentiment i viure’l sense importar el que pensin o diguin els altres; però sobretot, i el més important és gaudir del camí.

Sento nostàlgia del temps que jo era jo.

Sento nostàlgia de les persones i les coses que mai van ser i que ja no són.

Quants records omplen el meu pensament molts canvis a la vida han passat, poca alegria i molta tristesa és el que sento.

Ja no tornaran aquells temps estimats. Oblidar-me’n, no puc, és la meva tortura. Només recordar-los és avui la meva única il·lusió, perquè tristament la vida ens mostra la seva clara raó tot el que comença, per desgràcia ha d’acabar.