“Com no m’he preocupat de nàixer, tampoc em preocupo de morir” (Federico Garcia Lorca)
Per a il·lustrar les reflexions de la primera part de “La cosa més segura del món”, publicada la setmana anterior, m’ha semblat adient reproduir el poema de Charles Peguy, on evoca amb delicadesa el tema tabú de la mort:
“A L’ALTRA BANDA DEL CAMÍ
La mort no és res: tan sols soc a l’altre costat.
Jo soc jo, vosaltres sou vosaltres.
El que he estat per vosaltres, ho seré sempre.
Anomeneu-me pel nom que sempre m’heu anomenat.
Parleu com sempre ho heu fet:
No empreu pas un to diferent, ni solemne ni trist.
Continueu rient del què rèiem junts.
Reseu, somrieu, penseu en mi.
Que el meu nom sigui pronunciat a casa vostra com sempre s’ha fet, sense èmfasi ni angoixa.
La vida significa el què sempre ha significat.
L’eix és el que sempre ha estat.
El fil no s’ha tallat.
Per què estar fora del vostre pensament, simplement perquè sóc fora de la vostra vida?
Jo us espero, jo no soc pas lluny, just a l’altre costat del camí”.