Acabada la Guerra Civil espanyola, escassejaven els queviures per a alimentar la població. A Espanya, com a la resta de Europa, el mercat d’oferta i demanda de queviures quedà intervingut per l’estat. Davant la manca d’aliments, el mercat negre va créixer de forma espectacular. Degut a la penúria alimentària sorgeix de nou la figura de l’estraperlista. Els que practicaven l’estraperlo a petita escala es podien comptar per milers, mentre que els que feien estraperlo a gran escala es podien comptar per centenars.
Per als jerarques i afins al règim franquista fou un negoci rodó a gran escala, que els va permetre acumular grans fortunes. Qui ho tenia ben magre era el petit venedor o comprador de queviures que acudia al mercat negre per a aprovisionar-se d’aliments, car s’exposava a ser empresonat o multat per practicar l’estraperlo.
Els preus del mercat negre podien doblar, o més, els preus oficials. Qui venia o comprava en el mercat negre en petita escala ho feia per pura subsistència, el venedor per a guanyar algun diner i el comprador per complementar, en general, les insuficients racions assignades en la cartilla de racionamiento.
Més malament ho passaren els que no disposaven de cartilla de racionamento o cupones. Tal és el cas d’un voluntari antifeixista que lluità al front en el bàndol republicà. Un cop finalitzada la contesa, mai es va presentar a un camp de concentració, oficina de depuració o comissaria de policia. Estava exposat a ser afusellat o condemnat a cadena perpètua. Es veia totalment forçat a passar desapercebut. Per por a que es descobrís el seu passat antifranquista, mai va demanar la cartilla de racionamiento.
No presentar-se a les autoritats, donà com a resultat haver de pagar l’equivalent tres vegades el preu oficial. Per a proveir-se d’aliments havia de recórrer al mercat negre, amb el perill de ser detingut, jutjat i posat a la presó si l’enxampaven.
Per a poder mantenir dona i dos fills començava a treballar a les 4 de la matinada. Anava a l’estació de tren a recollir les grans gerres de llet provinents del Pirineu català. Portades en un carro tibat per cavalls les repartia per les lleteries de tota la ciutat, tasca que durava fins les 11 del mati.
La resta del dia, fins les 11 de la nit, executava els encàrrecs que rebia i li passava un nebot del mateix cognom, per tal de fer discretes les transaccions. La dictadura convertí l’estraperlo en una arma de repressió contra els vençuts. Mai ningú el va sentir queixar-se de la duresa de la seva situació.