Pel fet d’haver assumit a temps complet o parcial el rol principal de la llar, per tenir cura dels fills menors d’edat, durant la carrera professional, les dones solen tenir més llacunes de cotització a la Seguretat Social que els homes. Per tant, en general, elles tenen una menor pensió que ells.
A Espanya, per a intentar reparar el perjudici causat, que es projecta en l’àmbit de les pensions, en sol·licitar a la Seguretat Social una pensió contributiva, hom pot demanar un complement de 30 euros mensuals per cada fill, inclosos els adoptats. L’anualitat està composada de 14 pagues.
En pot ser beneficiari un dels dos cònjuges. Substitueix el complement per maternitat, per aportació demogràfica. Des del 4 de gener del 2021 hi tenen dret les persones que accedeixen a la pensió contributiva de jubilació, d’incapacitat permanent o viduïtat, amb un fill o més.
Per a corregir, si més no parcialment, el biaix de gènere, també existent a Andorra, crec que seria just incorporar una prestació, igual o semblant, a l’esborrany de la nova llei de la seguretat social que s’està gestant per part dels legisladors, conjuntament amb les entitats socials.
Penso que no estaria de més que l’esmentat nou text legal contemplés que, a efectes d’obrir el dret a una pensió, les jornades laborals parcials comptessin com a dies sencers. No cal dir que de la mesura se’n beneficiarien aquelles persones, sobretot dones, que han treballat a mitja jornada.
Mentre no s’assoleix plenament la tan desitjada igualtat entre homes i dones, el legislador haurà d’anar posant pedaços que tan sols pal·lien els efectes, però no ataquen les causes profundes del biaix de gènere que, dissortadament, pateixen les dones també en altres aspectes de la vida.
Podeu ampliar la informació a través del següent enllaç a Internet: