Cada persona té la facultat de crear el seu propi destí. Per què es pot afirmar que la teva vida és conseqüència dels teus pensaments? Els teus pensaments condicionen la teva vida? Segons va transcorrent la teva vida, tu et transformes en el que reflexiones més sovint, i també atreus el que penses més freqüentment, de manera que tot el que arriba, és perquè tu ho has atret prèviament a través de les idees que es formen en el pensament, d’aquesta manera tot el que penses el atreus cap a la teva persona, ja siguin pensaments positius o negatius.
A la vida s’aplica “la teoria de la causalitat” per la qual, totes les coses tenen causes que les provoquen. Per això, tu ets la causa de tot i tot té la seva causa. Això és una arma de doble tall en el sentit que, si tu penses coses bones o tens idees optimistes atreus cap a la teva vida només coses bones o optimistes, però si per contra, els teus pensaments són negatius o pessimistes, això és el que portes a la teva vida. Tot el que has emmagatzemat en la teva ment t’ajuda a conduir d’una manera més positiva o més negativa depenent dels teus pensaments.
El poder que generen els nostres pensaments és infinit. Quan desitgem alguna cosa amb totes les nostres forces, l’univers al complet conspira perquè els nostres somnis es compleixin.
La inseguretat de no saber el que ens espera en el destí ens fa, moltes vegades, ser indecisos a l’hora d’optar pel que volem. Incideix en el que desitges, aprofitant-del poder que tenen els teus pensaments.
No t’oblidis mai que és conseqüència dels teus pensaments, i pel fet que la nostra ment és molt complicada, de vegades els nostres pensaments no estan en sintonia amb els nostres sentiments, és a dir sol·licitem una cosa que certament no volem o simplement tenim pensaments contradictoris, i és per això que molta gent no aconsegueix els seus metes¡ Mai perdis el control dels teus pensaments! El teu objectiu ha de ser ‘controlar de manera eficaç la teva vida!
Una persona és enorme per un, quan parla de front i tracta amb afecte i respecte, quan mira als ulls i somriu innocent.
És petita quan només pensa en si mateixa, i li fa creure als altres que pensa en ells, quan es comporta d’una manera poc gentil, quan no dóna suport, quan abandona algú justament en el moment en que hauria de demostrar el que és més important entre dues persones: l’Amistat, la companyonia, l’afecte, el respecte, i així mateix l’amor.
Una persona és gegant quan s’interessa per la teva vida, quan busca alternatives per al teu creixement, quan tracta d’entendre’t encara que no pensin igual.
Una persona és gran quan perdona, quan comprèn, quan es col·loca en el lloc de l’altre, quan obra no d’acord amb el que esperen d’ella, però d’acord amb el que espera de si mateixa.
Una mateixa persona pot aparentar grandesa o petitesa dins d’una relació, pot créixer o disminuir, en un curt espai de temps.
No és l’altura, ni el pes, ni la bellesa, ni un títol o molts diners el que converteix una persona en gran. És la seva honestedat, la seva decència, la seva amabilitat i respecte pels sentiments i interessos dels altres.
Recorda sempre que els teus pensaments condicionen la teva vida, els seus sensibilitat no tindrà mida.