Des de la tragèdia del Camping Las Nieves a Biescas, Osca, l’agost del 1996, el neguit de les crescudes de torrents, barrancs, rius i rieres a les zones de muntanya, és molt més gran. Els aiguats del Pallars Sobirà i la Val d’Aran, la primavera de 2013, van refrescar la memòria de les afectacions en zones sensibles properes als cursos fluvials, bàsicament de la Pallaresa i la Garona i els seus afluents.
L’ocupació a les lleres dels rius i el seu entorn és, des de fa segles, recurrent. Cases, comerços, equipaments i també càmpings. A Catalunya hi ha al voltant de 400 càmpings amb una quinzena en situació de risc elevat d’inundació i un centenar més en risc mitjà. La solució radical de treure totes les cases i equipaments que toquen als rius, de moment, no es contempla, però, sí que es vol millorar la seguretat d’aquests habitatges i equipaments més sensibles.
A Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua té sensors de control de cabals i també alguns pluviòmetres, repartits per tot el territori. Faciliten les dades pràcticament en temps real. Meteocat disposa d’una xarxa d’estacions meteorològiques que suma més de 180 pluviòmetres. També en temps real gairebé. A més a més de 4 radars, d’una banda, de freqüència idònia per a treballar de forma diguem que àmplia.
Ara, la instal·lació dels nous radars forma part d’un sistema de prevenció i d’emissió d’alertes més ampli: el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) aportarà la lectura atmosfèrica en temps real i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la lectura dels rius, també, en temps real. És a dir, reforçar el que ja es fa. Així, totes dues agències aportaran les dades que vagin obtenint, com ara de les pluges torrencials, les tempestes sobtades i la crescuda dels rius, que permetin emetre alertes primerenques als equipaments que puguin estar afectats per risc d’inundació.
Aquesta predicció millorarà un 90% als Pirineus. Els tres nous radars, més petits que els actuals, però, de banda de freqüència més idònia per a l’orografia i el seu radi de treball, se situaran a la Peülla, prop de la Bonaigua. Al pic de l’Orri, al Pallars Sobirà i a la Tosa d’Alp, a la Cerdanya. Abans del 2.030 haurien d’estar operatius i ajudaran a minimitzar riscos en cas d’aiguats i tempestes sobtades i molt locals.