Conscient que el relats històrics que ens arriben poden ser uns, o uns altres de molt diferents, segons hagin estat escrits pels vencedors o els vençuts, vaig llegir fa molts anys un llibre de text de l’assignatura d’història, aleshores oficial a les escoles públiques de Xile. Volia conèixer una mica de prop la colonització espanyola de Xile, vista per part dels qui la patiren, fa més de 500 anys.
Res a veure amb allò que jo havia estudiat a l’escola espanyola sota el règim franquista. Mentre a Espanya en el llibre de text es feia èmfasi de les paraules “conquesta i evangelització”, des de Xile, per contra, es posaven de relleu els mots “massacre i espoli” dels mapuches, poble que no coneixia la propietat privada i els hi va estar imposada.
Em van horroritzar els patiments als quals van ser sotmesos els mapuches, narrat en el llibre de text pels xilens. Es denunciava al llarg del manual d’història de Xile que els conquistadors espanyols, a qui oferia resistència el violaven, l’eliminaven o el mutilaven. Tal fou el cas d’un cap de tribu, a qui tallaren la mà en negar-se a sotmetre’s a la voluntat dels colonitzadors.
Als autòctons, els colonitzadors els imposaren un deu, un rei i uns costums que no eren els seus. Per contagi, patiren malalties fins aleshores desconegudes, portades i introduïdes pels colonitzadors, que delmaren encara més la població nativa, que era emprada per les feines més penoses en règim d’esclavatge.
Tot allò que vaig interioritzar tan amargament en llegir l’esmentat llibre de text, ho descriu magistralment Eduardo Galeano, un dels escriptors més aclamat d’Amèrica, que va morir el 2015, als 74 anys, a Montevideo, a qui l’Acadèmia Sueca, o qui fos, mai el proposés pel Premi Nobel de Literatura.
Per bé que crec que el mereixia, no li va estar concedit, suposo pel marcat caràcter altermundista del seu pensament i la seva obra. Un màxim exponent del seu llegat literari el trobem en “Les venes obertes d’Amèrica Llatina: cinc segles de saqueig d’un continent”, molt recomanable de llegir, per a intentar comprovar de quin costat s’escriu la història.
Des de la publicació el 1971 s’han venut més d’un milió d’exemplars a tot el món, malgrat estar prohibit en el seu moment pels governs militars de Xile, Argentina i Uruguay. Altres títols summament recomanables són: “Memòria del Fuego” i “El libro de los abrazos”.
El novel·lista i periodista uruguaià va ocupar els titulars dels diaris, quan el llavors president veneçolà Hugo Chávez va obsequiar al president Barak Obama, amb un exemplar de la referida obra emblemàtica.
Per a poder gaudir també altres aspectes notables de la seva obra literària, us recomano que escolteu, per internet a Youtube, els seus contes curts, dramatitzats per ell mateix. Són vertaderament deliciosos. Una joia.