Avui vull que conegueu a Lucia Aguado qui ens parla de manera estupenda i ens ajuda a reflexionar. No la conec, però vaig veure a internet un vídeo seu, dient-nos:
“Imagina’t que estàs sostenint una tassa de cafè i ve algú i es xoca amb tu i fa que vessem tot el cafè. Per què t’ha caigut el cafè? Perquè algú ha xocat amb tu? Resposta incorrecta. T’ha caigut el cafè i has tacat tot el terra i la teva camisa, de cafè, perquè la teva tassa estava plena de cafè. Si en la tassa hi hagués hagut té, hi hauria hagut aigua. Hauries vessat aigua i no seria un drama.
El que hi ha dins de la teva tassa és el que es vessarà. I, per tant, quan la vida arriba i et sacseja, que succeirà, tard o d’hora, el que sigui que tens dins de tu sortirà, així que hem de preguntar-nos, què hi ha a la meva tassa? Quan la vida es posa difícil que és el que es vessa: Tranquil·litat, alegria, gratitud o amargor, ira, mal rotllo i males paraules. La teva vida és com la teva tassa i tu tries com omplir-la. I l’estrès o una situació dolenta per la qual hagis passat, no és una excusa, ni per a tractar-te malament a tu ni per a tractar malament als altres.”
És just en aquest punt quan has d’aturar-te i preguntar-te, certament, què tens en aquest interior teu? Reflexiona-ho! Mereix tant que cuidis el teu interior com que sàpigues de què està ple. I que si alguna vegada es vessa que no sigui una catàstrofe.
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.