El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, acompanyat dels vicepresidents Jordi Latorre i Antoni Navinés, i dels diputats Marc Baró i Josep R. Fondevilla, ha participat aquest dijous en les reunions dels consells d’alcaldes de l’Alt Urgell i la Cerdanya. Aquestes reunions, emmarcades en la ronda de visites institucionals que es van iniciar a la Val d’Aran i el Pallars Jussà, coincideixen amb l’inici de la tramitació dels pressupostos de la Diputació de Lleida per a l’any 2020, raó per la qual s’ha aprofitat per explicar amb detall els futurs mecanismes de suport al món local.
La visita institucional s’ha iniciat amb una reunió amb el president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Miquel Sala, i la posterior assistència al Consell d’Alcaldes i Alcaldesses de l’Alt Urgell, que s’ha celebrat a la sala d’actes del mateix Consell Comarcal.
A la tarda, els membres del govern de la Diputació de Lleida han mantingut una altra trobada, en aquest cas amb la presidenta del Consell Comarcal de la Cerdanya, Roser Bombardó. També han assistit al Consell d’Alcaldes i Alcaldesses de la Cerdanya, a l’Ajuntament de Montellà i Martinet, en el qual han participat els primers edils dels municipis d’aquesta comarca adscrits a la demarcació de Lleida: Montellà i Martinet, Lles, Prats i Samsor, EMD Víllec i Estana, Bellver de Cerdanya, Prullans, EMD Aransa, Riu i EMD de Pi.
Discriminació positiva
Joan Talarn ha informat que una vegada aprovat el pressupost, que es debatrà en el ple del 21 de febrer, es redactaran les bases per obrir els processos de concurrència competitiva de les diferents convocatòries de subvencions, “en les quals es definiran tot un seguit de criteris de discriminació positiva”. Un d’ells serà en favor dels municipis que poden patir els efectes negatius d’un entorn de muntanya, amb serveis a molts quilòmetres de distància o amb comunicacions deficients.
Altres criteris de discriminació positiva seran a favor d’aquells municipis que es troben en risc de despoblament o amb un elevat índex d’envelliment de la seva població, tal com marquen els indicadors d’evolució demogràfica de les dues dècades anteriors. Les valoracions s’aplicaran de forma transversal en totes les convocatòries d’ajuts, des de les de Salut a les de Cooperació Municipal, suposant un increment percentual de l’ajut de la Diputació que rebria un ajuntament en cas de no pertànyer en aquestes categories.
El president, Joan Talarn, ha assegurat que “hem d’afrontar el repte de fer que viure en un poble petit, com són la majoria dels de la nostra demarcació, no sigui un càstig perquè Internet hi arriba a la velocitat de finals del segle XX, perquè les vies d’accés i sortida no són prou segures, perquè els mínims serveis públics no estan del tot garantits, perquè no hi ha més sortida laboral que el monocultiu local del moment, o perquè estem a muntanya i no a la plana”.
Taula del Pirineu
Per la seva banda, el vicepresident primer, Jordi Latorre, ha assenyalat que la Diputació té interioritzat el suport i l’assistència als municipis, i que treballa en projectes estratègics i posant en valor també la Taula del Pirineu, on es podran definir polítiques de discriminació positiva a les zones de muntanya. Latorre ha informat que “l’aposta per l’autonomia local ha de servir els ajuntaments per planificar les seves inversions a través d’un Pla de Cooperació Municipal biennal que contempla subvencions per a inversions i per a despesa corrent”. Igualment, Latorre ha remarcat “l’aposta per ajudar a mancomunar serveis entre ajuntaments per tal d’ajudar a estalviar costos”.
En les dues reunions d’alcaldes i alcaldesses de l’Alt Urgell i la Cerdanya, els primers edils han coincidit en exposar inquietuds semblants a les de la Diputació, com la millora dels camins municipals, la queixa pels microtalls elèctrics i l’intent de salvar les escoles rurals. També s’han referit de forma especial a les conseqüències del temporal Gloria.
