Els sotasignats volem mostrar públicament el nostre suport a la consellera general, Carine Montaner, davant la petició de la Fiscalia de dos anys condicionals de presó i la seva inhabilitació durant dos anys per un delicte major de revelació de secrets per haver fet públic el salari de l’exconseller general i actual ambaixador d’Andorra a les Nacions Unides a Ginebra, Suïssa i Lichtenstein, Ferran Costa.
Davant els darrers esdeveniments polítics i judicials, veiem la necessitat d’elevar una reflexió que pensem necessària. La societat andorrana i la nostra democràcia hi té molt a perdre i probablement ja hi ha perdut bastant.
Els pilars de la democràcia són tres: el poder legislatiu, l’executiu i el judicial. Aquest darrer, és l’òrgan encarregat de fer respectar les normes jurídiques votades pels elegits pel poble. Té el repte de garantir l’aplicació de la voluntat del legislador interpretant la Llei quan aquesta és interpretable i aplicant-la en cada una de les múltiples casuístiques d’una societat complexa, com ho són avui dia les democràcies. Això demana sentit comú, poder mirar el cas per cas amb perspectiva i entendre la societat i el sentit de la norma en el moment i la situació en la qual es desenvolupa. Processar una consellera general que actua en nom del càrrec que ostenta i en el marc de les seves funcions ens sembla molt perillós en democràcia. I més quan aquesta es refereix a qüestions polítiques que ens interessen a tots i que a més concerneixen un altre càrrec polític, la tasca que fa i el salari que percep per aquesta feina. De fet, gràcies a la polèmica sorgida, els salaris van ser publicats a la pàgina web del Consell General.
Cal recordar, a més, que l’exconseller va fer part del grup parlamentari Liberal, que va entrar per primera vegada la Llei de transparència al maig del 2018 aleshores des de l’oposició i la va entrar de nou des de la majoria parlamentària conjuntament amb els altres socis del Govern d’Espot l’any 2019, molt abans de la causa que ara ens ocupa. En aquest context i sense entrar en consideracions jurídiques que el nostre desconeixement del dossier no permet i des d’una visió ciutadana, no podem entendre que s’hagi pogut qualificar de secret la qüestió d’un salari públic d’un càrrec polític que a més es deia abanderat de la transparència. Aquesta qüestió, ha portat la causa en l’àmbit de la jurisdicció penal i, malgrat que ara l’exconseller hagi retirat la querella, el procediment ja no es pot aturar de manera innòcua, fàcil i ràpida.
No volem en cap cas pensar que pugui ser una persecució política. Ens volem quedar amb la idea d’un error en l’enfocament de la qüestió, però sí que volem remarcar que vivim en una època on és fonamental apropar la política a la ciutadania i no a l’inrevés. La democràcia és fràgil, ho veiem dia a dia al nostre voltant. Hem de continuar sent un país democràtic amb llibertat d’expressió, amb garanties de poder debatre, denunciar i parlar de tot sense por a què un mal enfocament agafi unes dimensions fora de lloc i posi en perill el que hem sigut fins ara.
Per tot l’exposat, animem a tots aquells que comparteixin aquesta reflexió a sumar-se al manifest i alçar la veu a favor de la democràcia.
Equip de Consens