Valents per dir «Sóc aquí, envieu-me!» (Is 6,8)

Mn. Joan Enric Vives
Mon. Joan Enric Vives

En aquest diumenge estem cridats, un any més, a valorar la pregària, l’interès, l’ajuda material, el treball i l’estimació ben sincera i eficaç pels missioners de l’Església escampats arreu del món i per les Esglésies joves, oficialment anomenades “territoris de missió”. Tinguem també un record pel missioner català, fill de Balsareny, traspassat fa poc mesos i que ha arribat a encarnar el sentit missioner i lluitador de l’Església, el bisbe claretià de Saô Felix do Araguaia, Dom Pere Casaldàliga. El recordem amb acció de gràcies, (“re-cordar” és passar de nou pel cor), pels dons de fe i de servei que Déu ha vessat i continua vessant a través dels missioners. Són realitats ben reals, ni que sovint queden ocultes als nostres ulls miops i superficials.

Hem de mantenir l’interès per les missions i continuar desvetllant a les parròquies i comunitats la consciència de la missió ad gentes, per reprendre amb nou impuls la responsabilitat de proclamar l’Evangeli que tenim tots els batejats. El Papa Francesc insisteix a alimentar l’ardor de l’activitat evangelitzadora de l’Església ja que hem de viure en estat permanent de missió. Hi ha un desig poderós que Crist sigui conegut i estimat per tothom. L’actual Director de les Obres Missionals Pontifícies d’Espanya en finalitzar el Mes Missioner Extraordinari deia: “s’acaba aquest Mes, però el que no pot acabar és l’ímpetu que l’Esperit Sant ha posat en el cor dels cristians. La missió ha deixat de ser -si és que alguna vegada ho va ser- cosa d’uns pocs i d’un determinat moment. Ara ho és de tots els cristians i en tot moment”.

Hem de mantenir el caliu missioner a la nostra Diòcesi. Per més que la pandèmia hagi ferit i desestructurat moltes coses, per més que les necessitats materials i humanes abundin entre nosaltres, no podem deixar de pregar, estimar i ajudar materialment les Esglésies joves i els missioners que, deixant-ho tot, han marxat a anunciar l’Evangeli arreu del món. Són els nostres germans i estem obligats a no oblidar-los i a cooperar al sosteniment de l’obra missionera tan excel·lent que duen a terme. En el seu Missatge per a aquesta Jornada mundial de les Missions, el Sant Pare Francesc ens diu: «La missió, “l’Església en sortida”, no és un programa, una intenció que s’aconsegueix mitjançant un esforç de voluntat. És Crist qui treu a l’Església de si mateixa. En la missió d’anunciar l’Evangeli, et mous perquè l’Esperit t’empeny i et porta. Déu sempre ens estima primer i amb aquest amor ens troba i ens crida. La nostra vocació personal ve del fet que som fills i filles de Déu en l’Església, la seva família; germans i germanes en aquesta caritat que Jesús ens testimonia. No obstant això, tots tenen una dignitat humana fundada en la crida divina a ser fills de Déu, per a convertir-se per mitjà del sagrament del baptisme i per la llibertat de la fe en el que són des de sempre en el cor de Déu.» I més endavant afegeix “En aquest context [de pandèmia], la pregunta que Déu fa: «A qui hi enviaré?», es renova i espera la nostra resposta generosa i convençuda: «Sóc aquí, envieu-me!» (Is 6,8). Déu continua buscant qui enviar al món i a cada poble, per testimoniar el seu amor, la seva salvació del pecat i de la mort, el seu alliberament del mal.» I si no és a països i cultures llunyanes, hem de viure aquest enviament entre els qui ens envolten, perquè la missió sempre és molt a prop.

Deixa un comentari

TOTES LES NOTÍCIES