La societat actual, crec, que té tendència a empènyer-nos a maximitzar el que no tenim (el que ens manca) més que a apreciar allò que ja posseïm, situació que al meu parer genera una profunda insatisfacció a qui es veu arrossegat pel corrent consumista instal·lat en el seu si.
Tenim tendència a furgar en el passat i especular sobre el futur, oblidant-nos a viure intensament l’efímer present. Perdem molt temps, tant en analitzar en què hem fallat en el passat, com en reflexionar de quina forma reeixirem en els nostres projectes de futur.
Practicar la gratitud permet centrar-se en allò que és positiu i donar les gràcies a la vida, a un mateix, a l’univers, a Déu, als pares, etc., en funció de les vostres creences, de la vostra situació, agraïts pel que tenim, pel que rebem, pel que sentim o per qualsevol altra cosa.
La gratitud és una emoció positiva que ens ajuda a contrarestar tot allò negatiu que ens hagi pogut passar. Expressar-la, augmenta el nostre sentiment de benestar. Mostrar-se agraït disminueix la nostra tendència egoista de desviar la nostra atenció cap allò que no tenim.
El corrent consumista actual ens aboca a comparar-nos amb els altres, amb tots els sentiments negatius que comporta cobejar i desitjar cada dia tenir més. Penso que la cultura del “tenir” hauria de ser reemplaçada per la cultura del “ser”.
Si per a uns és una cosa innata expressar gratitud, a altres els cal fer un esforç per a posar-la en pràctica cada dia. No cal en tot moment i circumstància expressar la gratitud, però tampoc oblidar-nos-en en els moments que ho hem de fer.
El meu pare, que va viure cents anys, tots els dies, al matí quan es llevava, treia el cap per la finestra. Estirant els braços i mirant al cel deia: “Un dia de regal que tinc”. Hagués pogut dir “Un dia de menys de vida que tinc”, però no. Es sentia agraït per tot allò que la vida li havia deparat.