Per possibilitar que les empreses generin progrés econòmic és necessari que, a les seves estructures, dones i homes treballin en igualtat de condicions, i, per fer efectiva aquesta igualtat, es requereix una consciència de canvi per la qual queda encara molta feina a fer. Aquesta és la principal tesi de Copersona, projecte nascut l’any 2017 i liderat per Joana Amat (Sant Just Desvern, 1952), empresària de referència al sector immobiliari a Catalunya i Espanya que l’any 2019 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria. Amat, qui també presideix la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (FIDEM), presenta Copersona com a eina de transformació social enfocada al món de l’empresa a través de l’harmonització de tres àmbits: econòmic, educatiu i sanitari. “Principals influenciadors en els primers anys de vida de les criatures”, explica l’empresària, qui argumenta que el canvi de consciència amb mirada de gènere “és bo per a tots, els homes els primers”.

Com defineix Copersona com a projecte?
Copersona és un projecte de llarg recorregut que pretén aconseguir un nou model de corresponsabilitat social sostenible. Ha de ser un model aplicable a la nostra societat i, a la vegada, ha de ser sostenible econòmicament per a una Generalitat que té els recursos que té. Aquest nou contracte social de corresponsabilitat l’hem d’anar fent des de la societat civil, i el que fa Copersona és organitzar aquesta societat civil per generar consciència de canvi.

Quina és la causa del seu naixement?
Copersona ve d’un projecte previ que havíem treballat des de FIDEM sobre com modificar la reducció de jornada perquè, tal com està establerta avui per causa de guarda legal, l’única cosa que fa és interrompre les carreres professionals de les dones i no genera cultura de canvi. Les reduccions de jornada l’agafen majoritàriament, en un 92% dels casos, les dones. Vam voler treballar aquest tema l’any 2010 i vam pensar que, per canviar una llei, havíem de parlar amb el Congrés, de manera que vam fer molt de camí. Aleshores, vam pensar que, de cara al proper projecte que ja teníem en ment, l’havíem d’enfocar al revés: començar per la societat civil, de baix a dalt, i ràpidament ens vam creuar amb Maters, un grup mares organitzades en xarxa. Aquest és l’embrió de Copersona: la suma de FIDEM i Maters. Ara som un total d’una cinquantena d’entitats que treballem pel canvi.

A partir de quines desigualtats concretes del dia a dia va sorgir la idea?
Les més grans de FIDEM ens havíem adonat com, després dels canvis de finals dels setanta després d’una època nefasta, el tema s’havia enquistat. Hi ha lleis, com la llei de la paritat, però… Qui aplica la llei de la paritat? Encara avui no s’està fent, i han passat tretze anys. Fer lleis i no fer pedagogia de les lleis, fer lleis i no fer-les baixar a la realitat social… No és suficient i a vegades no és prudent: és millor que, quan la llei es fa, sigui amb una gran base social. Això nosaltres ho teníem molt detectat perquè ho vas veient: quan tu fas entrevistes de selecció i t’expliquen que no entren en els processos de selecció perquè són dones; t’expliquen que si tenen entre 25 i 40 anys, que és l’edat de la maternitat, molt menys encara entren en aquests processos; o t’expliquen, com m’han explicat companyes directives, que els diuen, i parlo d’un bufet d’advocats gran, “et faré sòcia de l’empresa però et poso una condició: que no tinguis fills”… A algun home se’l fa soci de l’empresa i se li diu que no tingui fills? No n’hi ha ni un! La discriminació és absoluta.

És que això és directament il·legal.
I tant que és il·legal! Però d’aquí plora la institució: que permetem il·legalitats. Per què? Perquè està tan arrelat culturalment que l’home pot fer el que vulgui i quan té un fill tothom li fa una festa i ningú li interromp la seva carrera professional… Però la dona, si té un fill, es determina que ha de ser un tema d’ella. Ara bé, a Copersona què diem? Doncs que als homes també se’ls ha negat el dret a la paternitat: l’home és el primer que ha perdut aquí, perquè ser pare és preciós, però no és ser-ho físicament, sinó exercir de pare. I aquest ‘exercir’ se li ha donat a la dona i a l’home se l’ha privat d’aquest dret. Per tant, igualar vol dir que tu has de tenir aquest dret a la paternitat i has d’assumir les obligacions que comporta la paternitat, i d’això se’n diu ‘ser corresponsable’. I això, que sembla tan senzill, és extremadament difícil de fer entendre. Per això a Copersona li donem tres àmbits, posant el focus en la vida de la criatura durant els tres primers anys, que és quan es prenen les decisions; tres àmbits marcats pels influenciadors en aquesta etapa: l’empresa, la sanitat i l’educació. Són els grans àmbits que marquen el canvi, que és un canvi bo per a tots, els homes els primers.
Al web de Copersona es llegeix: “Facilitem espais de participació activa i diàleg dirigits cap a les dues línies principals d’acció: la cocreació d’un nou model social i l’impuls d’un canvi sociocultural”. Com s’aterra això?
La nostra manera d’aterrar-ho va ser trobant les organitzacions que eren imprescindibles. Això volia dir que necessitàvem gent de sanitat, i vam fer un pacte amb l’Institut Català de la Salut (ICS), que en el seu moment va fer una crida de voluntaris. En termes educatius, vam parlar amb organitzacions de primera infància i amb universitats, perquè elles tenen molta recerca feta guardada en un calaix. I també vam anar al món de l’economia: patronals, sindicats i empreses que ja han fet passes importants per la igualtat amb models avançats. La gent ha d’entendre que, si a l’equip se senten còmodes tant homes com dones, l’empresa fa una atracció de talent, segur.

Ja per acabar, quin és l’horitzó a curt termini de Copersona?
El més immediat és centrar-nos a comunicar tot el material que tenim recollit, que en tenim molt perquè per poder tenir uns indicadors sòlids hem analitzat tot allò que les entitats i organitzacions que col·laboren amb nosaltres ens han aportat. I, després de comunicar, que comencin a funcionar les taules d’educació, economia i sanitat. En el fons, el que vol Copersona és harmonitzar aquests tres mons, perquè són els tres mons que influencien. Un exemple: imagina que el metge diu que és bo per a les criatures que els pares siguin a casa a les cinc de la tarda perquè, si no, són massa hores d’estar a l’escola bressol, però resulta que les empreses tanquen a les nou de la nit. Si les empreses estan dissenyant programes que no quadren amb les escoles, tenim un problema.

Text: Manuel Arenas | Vídeo: Marina Rodríguez