Títol: On van els àngels de neu?
Escriptor/a: O’FARRELL, Maggie
Il·lustrador/a: Daniela Jaglenka Terrazzini
Traducció: Jordi Vidal Tubau
Lloc: Barcelona
Editorial: La Galera
Pàgines: 72
Any: 2021
ISBN: 978-84-246-6960-7
Edat: a partir de 7 anys
La narradora nord-irlandesa Maggie O’Farrell (Coleraine, 1972), autora, entre altres títols, de La distància que ens separa (Angle Editorial) –premi Somerset Maugham– i més recentment de Hamnet (L’Altra Editorial), una reconstrucció fictícia de la vida de la muller de Shakespeare, guardonada amb el Women’s Prize 2020 –sobre la qual no hi ha hagut unanimitat en la crítica–, ha publicat el seu primer llibre per a xiquets. On van els àngels de neu? és la història de Sylvie, una nena que, contra tot pronòstic, és capaç de veure la figura alada –una mena d’àngel de la guarda actualitzat– que se li presenta una nit, de sobte, a l’habitació per tal d’ajudar-la: ella no ho sap encara, però està malalta. En aquest encontre, l’espontaneïtat i l’encant de l’ésser sobrenatural, una mena d’adonis blau platejat, la pell del qual «sota la fina túnica blanca, semblava il·luminada des de dintre» i amb uns «rínxols de gel esculpits», encisa la joveneta, que, una vegada recuperada, malda per tornar a veure’l. Tot i els esforços per posar-se voluntàriament en perill, el cert és que només arriba a sentir de nou la presència del custodi quan està a punt d’ofegar-se en la mar o quan se li espatllen els frens de la bicicleta descendint un pendent pronunciat.
El llibre de Maggie O’Farrell no és especialment original, és un relat com molts altres d’àngels tutelars que vigilen i tenen cura de les persones, però la narració flueix amb naturalitat i, sobretot, aconsegueix transmetre el vincle tan estret que, en ocasions, són capaços d’establir els xiquets amb algunes persones. Una part gens menyspreable de la força d’aquest títol rau en les il·lustracions de Daniela Jaglenka Terrazzini: amb un to fosc, de vegades inquietant, l’artista crea escenes de tall clàssic que omplen una pàgina o que s’estenen per la meitat inferior de la doble pàgina i que representen, per exemple, l’àngel i la nena a l’habitació o conversant sota la lluna, Sylvie tota estirada sobre la neu o recuperada de la malaltia quan arriba la primavera, la jove penjada d’un arbre o mirant de nit, a soles, per la finestra.
Les pàgines amb text són plenes de detalls harmònics amb la tonalitat de la història –volves, plomes, branques, siluetes– que contribueixen a la unitat del volum. Els rostres expressius destaquen en pintures amb ombres i colors degradats en què predominen els blaus, marrons i grisos; hi ha, fins i tot, un dibuix en blanc i negre de la figura protectora. Aquest estil converteix On van els àngels de neu en una versió modernitzada dels contes il·lustrats clàssics.
Arantxa Bea / Clijcat / Faristol
