Des de la perspectiva d’un ciutadà del carrer no expert en salut, però amb capacitat lògica d’anàlisi de situacions, existeixen dubtes més que raonables sobre el tractament del coronavirus. Se’ns diu que la incubació del virus triga 5 dies sense símptomes positius visibles.

Si d’una manera general es fessin tests ràpids a tota la població, es podrien aïllar a persones afectades sense símptomes, evitant la contaminació viral per contactes, estimada en 3 persones amb una progressió geomètrica.

Aquest testeig permetria aplicar tècniques de bigdata aprofitant dades de geocalització i de relacions personals, extretes per exemple des de Google. Aquest plantejament científic, podria atacar d’arrel de la propagació massiva del virus, exterminant ràpidament els focus propagadors detectats.

Quan la classe política per manca de talent o de recursos econòmics es veu incapaç d’atacar el problema científicament, com sembla ha fet Corea del Sud amb els estris existents necessaris, cal recórrer de forma brutal i dràstica al confinament total, però ja!, excepte els serveis de supervivència.

Cal però fer-ho bé i no com s’està fent a mitges tintes en l’actualitat, No es veu clar que després d’un confinament, més o menys llarg, 15,+15 dies, si no existeix un veritable control científic de la no existència del virus, en la totalitat del territori i la població, es pot produir l’efecte del peix que es mossega la cua, de tenir d’endegar un nou confinament, ? dies.

Si en el segle XXI no som capaços d’actuar d’acord amb la pretesa societat del coneixement, tenim mala peça al teler i millor que déu ens agafi confessats.