Diuen que hi ha aromes i gustos que tenen la capacitat de transportar-nos. Hi ha vins, que descriuen el paisatge on ha crescut la vinya, també hi ha plats d’aquells que et recorden als menjars que ens feia la mare o l’àvia. I també hi ha llocs que et fan tornar i recordar les històries que havíem viscut.
Aquesta és la meva sensació quan pujo a Andorra. Cada vegada que passo la frontera penso en aquells temps quan el tiet ens duia a esquiar i, quan aquest esquiar era el que menys fèiem. Em vénen els records de Bordes, un Brou espès i calent, pa amb tomàquet i embotits, seguit d’una brasa i una carn fumada i tendre. Quins records i quines sorpreses ens esperaven cada cop que pujàvem.
Últimament, aquests cops per feina, torno a pujar a Andorra i, la veritat és que cada vegada em sorprenc.
He quedat sorprès de la sensibilitat que hi té la gent que està treballant de cara al públic, als llocs de restauració que he tingut la sort de visitar.
D’un temps cap aquí, hi ha hagut xefs coneguts a casa nostra que estan gestionant projectes a Andorra. No ho sé si aquest fet, també ajuda a que hi hagi un creixement de més qualitat ( ja hi era) o si més no, que se’n parli més.
Tornant a les meves “pujades”, noto que els “sommeliers” o ” cambrers de vins” que hi trobo, tenen un gran coneixement del producte, que saben molt bé el que necessiten o el que és millor, què els agrada als seus clients i que saben que l’encertaran.
He conegut els noms d’aquestes persones que fan felices a moltes d’altres quan obren la porta. Així pots trobar l’Iván al Cellar Door, on et pots perdre per vins de tot tipus, verticals de grans vins, però que et trobarà el que necessites en aquell moment. En Jordi al Restaurant Kram, sap jugar amb el client oferint-li el perfil que busca per dinar o sopar. No us perdeu el Cocido Madrileño que fan els dijous !!
Anar a Can Manel, potser un dels restaurants clàssics d’Andorra la Vella, però que no tanca portes al futur. En Rafa sap que vol el client i conjuguen perfectament la tradició i la modernitat.
Descobrir el Diamant, gestionat per en Nandu Jubany, les diferents barres i parlar amb el Joan per entendre l’univers Gastronòmic que s’hi recull.
I llocs més informals però molt interessants , per a anar fer copes i copes de vi i menjar.
La Judit al Bacco, porta a dins l’esperit “gamberro” que tant necessita aquest món del vi. I prop del riu i trobareu el 13,5 on el Robert i la Judit tenen clar que és el que volen. Fer disfrutar al personal.
Hi ha molts més locals, més o menys coneguts i més amagats , que espero que l’Enric d’Establiments Cairat Ribot m’hi vagi portant, perquè sol m’ho perdria i seria llàstima!!
Tornaré a pujar ben aviat. Ara de moment, toca baixar i fer com fèiem abans. Parar a omplir el dipòsit, comprar un Toblerone i….“NADA QUE DECLARAR” a la duana.
Sergi Figueras. Sommelier
Co-Founder Thunder Wine Makers
Millor Sommelier de Catalunya i Espanya 2012