L’origen del Chrysanthemum a Europa prové de les colònies asiàtiques des d’on van ser portades pels mariners del que començava a ser l’Imperi Britànic. Ja era àmpliament reconeguda a Àsia i hi havia estat molt utilitzada des del segle VI aC.

A Espanya, es comercialitzen en arranjaments florals i com a planta en test, amb diverses plantes pinçades per a afavorir la seva brotada i per això és una planta densa i molt florida.

Les flors de crisantem gaudeixen de valors extrems segons els països. Així, mentre al Japó en el segle VIII es va convertir en la flor de l’imperi, a Espanya, Itàlia, Bèlgica o Àustria, es vincula al Dia de tot Sants, coneixent-se popularment com “la flor dels morts“. I en uns altres, com Alemanya, els crisantems de color blanc, decoren les cases per Nadal per a rebre al nen Jesús.

El nom d’aquesta flor va néixer al 1753 i va ser a càrrec del botànic suec Karl Linnaeus. El seu nom procedeix dels termes grecs chrysos i anthemon, que signifiquen flor d’or i es referien al color original de l’espècie.

De tots els països, el Japó és el més compromès amb aquesta flor, la qual gaudeix d’un festival anual al setembre. Fins i tot va arribar a estar representada en les armes imperials, la bandera, el passaport i era l’emblema que portaven els samurais en el cinturó.

Un altre país amb gran admiració per aquesta flor és la Xina. Allà, són considerades les més belles i va ser triada com la flor de la cort, a més de ser seleccionada com a planta noble al costat del bambú, l’orquídia i la prunera. En els seus orígens, les flors de Crisantem eren tan especials a la Xina, que es prohibia conrear als jardins populars, reservant-se només als entorns imperials.

Per Floresyplantas.net