Per a poder mantenir-nos en forma, és obvi que necessitem un continuat exercici físic i/o la pràctica d’un esport. Una actitud positiva davant l’esforç requerit i respecte als resultats assolits, ens pot ajudar a gaudir dels beneficis que, en termes de salut, comporta una pràctica habitual.

En la vida en general, i en el món de l’esport en particular, podem donar el màxim de nosaltres mateixos si ens fixem reptes assolibles, que ens motivin d’allò més, per a continuar en el camí triat, si cal, dosificant l’esforç per a evitar defallir i haver d’abandonar.

No es tracta de matxucar-nos, sinó tot el contrari, trobar plaer en el que fem, tocant sempre de peus a terra. Fora del món de l’esport, avui la cultura de l’esforç crec que està en vies de desaparició sense que fem res per a intentar recuperar-la per als nostres descendents.

El lema consumista “ho vull, ho tinc” penso que ha estat nefast per a la nostra societat. Ens hem deixat engalipar com uns babaus, perquè sembla que tot cau del cel i no cal cap esforç personal previ per a assolir el que sigui. Ras i curt, crec que ja no es dona valor a les coses que en tenen.

Sóc un ferm partidari de que a casa i a les escoles es fomenti la cultura de l’esforç. Per a mi, la posada en valor de l’esforç passa necessàriament per adoptar a la vida diària un esquema mental semblant al que emprem en fer exercici físic i/o practicar un esport, on el resultats no són immediats.